Cucarella
Toni Cucarella en roba de batalla
Ballar-la per sevillanes
Anote prèviament la frase del dia, de boca del president del
Tribunal Suprem espanyol i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ),
Francisco José Hernando: «Si estiguera exercint a Catalunya aprendria català,
però com un enriquiment personal, com m’agradaria quan vaig a Andalusia saber
ballar sevillanes».
El passat diumenge, 8 de
gener, el periòdic El País incloïoa
dos articles sobre l’espanyol a les institucions de la Unió Europea. Un resum:
els espanyols han rebut tracte lingüístic de catalans. «Donde las dan, las
toman», que diuen ells. Han patit el malgust de la seua pròpia medecina i no
els ha agradat gens.
Sebastian Kurpas,
investigador del Centre for European Policy Studies (CEPS), defensava en el seu
article (El reto de alcanzar un
equilibrio) l’actual nombre de llengües de treball dins la UE, tot diferenciant-les
de les llengües oficials. De llengües oficials n’hi ha 20 (el català hi té
actualment categoria d’ornament inútil). De treball, n’hi ha tres: Francès,
Alemany i anglès. I segons Kurpas això ha de continuar així, no obstant «la presión recurrente de algunos países
miembros para que se amplíe el número de lenguas en esta área no parece muy
razonable, y está más bien impulsada por cuestiones de prestigio nacional.
Algunos sostienen que su influencia aumentaría si su idioma respectivo se usara
en este campo…» I afegeix: «Si, por
ejemplo, se introdujera el español como idioma de trabajo, casi con seguridad
Italia, con 20 millones de habitantes más, se apresuraría a plantear demandas
similares».
Per l’altre costat,
l’espanyol José Cuenda Guijarro, traductor de les Comunitats Europees, s’hi
lamenta perquè la Comissió Europea ha retallat la plantilla de traductors
d’espanyol, i així es pregunta en el sobretítol: ¿Pierde peso el castellano en las instituciones europeas? El títol
del seu article és: Una decisión
eminentemente política. Us reproduesc alguns planys i afirmacions de
l’article:
«La Comisión [Europea] quiere
reducir e imponer “de facto” un régimen limitado al alemán, el francés y el
inglés»
«En todo caso, la decisión de limitar la utilización de una lengua -y,
por tanto, de favorecer el uso de otras- no es una cuestión meramente técnica o
presupuestaria, sino eminentemente política. Así lo han comprendido franceses y
alemanes en que la 80ª cumbre franco-alemana decidieron apoyarse mutuamente en
la defensa de sus lenguas respectivas: “Velaremos por el respeto del pluralismo
lingüístico en las instituciones de la Unión y estamos decididos a adoptar las
medidas necesarias a favor de la utilitzación del alemán y el francés en las
instancias de la Unión Europea…»
«Cabe recordar que, según un estudio publicado en 2003 bajo la dirección
del académico Jaime Martín Municio, “el español representa para España un valor
económico equivalente al 15% del producto nacional bruto…” Por consiguiente, lo
que España se juega en este envite no son unos cuantos puestos de traducción.
Lo que está en juego es el uso y el lugar del español -jo diría incluso de “lo
español”- en las instituciones europeas y, en definitiva, en toda Europa»
Fa enveja veure com els
espanyols defensen amb tant de fervor la seua llengua. Res a comparar amb
l’actitud acomplexada i esperpèntica que vam oferir nosaltres durant el tuacte
de la traducció d’aquella mena de constitució europea, i les pobres molles amb
què s’aconforma la nostra classe política i acadèmica. Per no esmentar la
humiliació a què sotmetran la llengua catalana a Frankfurt, o la indiferència
amb què consenteixen el trinxament del català a dins de casa.
Tot i l’enveja, no puc
estar-me de pensar què hauria passat si algun alt càrrec polític de la Unió
Europea, interrogat sobra aquesta polèmica que afligeix els espanyols, els
haguera dit, per exemple, que «si anara a Espanya ja faria per aprendre
l’espanyol, de la mateixa manera que si vaig a Escòcia m’enriquiria
particularment aprendre a tocar la gaita».
En qualsevol cas, bé està
que als espanyols, de tant en tant, algú els engegue a ballar-la per sevillanes.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Molt bo el teu article, com sempre.
Tens raó en que els catalans no defensem els nostres drets com ho fan els espanyols, jo estic fart de dir-ho, però sembla que els nostres conciutadans dormen profundament. Tand de bo els poguem despertar abans que no sigui massa tard.
També tens tota la raó quan dius que "donde las dan las toman". A Europa l’espanyol és un idioma minoritari i només cal fer algun vitge per veure que ningú parla espanyol a europa tret dels guies turístics. Bé, ja era hora que els toqués el rebre a ells!!
Salutacions i bona feina.
No em sorprenen les declaracions d’aquests españolazos com dirien a Euskadi. Em sorprenen les declaracions de Maragall dient que és ofensiu per als catalans (catalunyesos per a ell) i els andalusos… I a la resta de catalanoparlants que ens bomben, no? És a dir, segons Maragall és ofensiu per als andalusos (que algú m’ho explique) i no ho és per a la resta de catalanoparlants com els valencians, mallorquins, menorquins, eivissencs…
I que diuen els d’ERC… a no! que ara estan en lo del estatutet catalunyés…
Podrien anomenar aquest senyor com a fill predilecte de la ‘feria de abril’ que es celebra a les platges de Barcelona cada any. Així podria aprendre a ballar sevillanes sense dir ni un mot de català (que no s’en parla massa en aquell indret). Com diuen a les espanyes que tenim el castellà prohibit i arraconat podrien venir-hi tots el peperos i els coperos a veure el parc temàtic andalús i es sentirien part d’Europa on també tenen problemes amb la seva llengua.
De veritat que, de vegades, m’agafen ganes d’emigrar a un altre país (sense tractat d’extradició a ser possible) per tal de no escoltar-los mes en la meva vida.
Com sempre genial, encantat de tornar a llegir-lo sr. Cucarella.