Les famílies evolucionen amb el temps; si fa unes dècades totes eren formades per un home i una dona casats pel ritual catòlic amb una funció econòmica i reproductiva bàsica, avui l’important de la qüestió és crear nuclis familiars estables i solidaris econòmicament. Les adopcions han posat de manifest que la funció biològica i reproductiva és perfectament substituïble. I sobre el gènere i els rituals la realitat ens ensenya que es poden formar famílies per cerimònia civil, religiosa o simplement a partir d’unions de fet i sobre el gènere es constata que l’essencial del cas és que siguin 2 persones independentment de gènere i altres consideracions que es puguin fer.
L’essencial del cas, doncs, és articular la societat amb nuclis estables formats per la lliure voluntat de 2 persones amb voluntat de ser solidaris en els bons i el mals moments. L’essencial del cas és estructurar la societat a partir de famílies en uns moments on els coixins socials són imprescindibles per evitar l’exclusió econòmica i social. I la família és aquest coixí social per excel·lència.
Qüestionar les famílies és una estupidesa. Fer-ho de les homosexuals és un contrasentit. Aprofitem la vigorositat d’aquest debat per afrontar el que més importa; garantir una societat forta, cohesionada i estable que permeti el desenvolupament dels individus amb condicions d’igualtat i seguretat i les famílies, totes, per aconseguir-ho, son imprescindibles.