CALAIX DESASTRE

La noia no és que no sigui gaire guapa, és més aviat lletja. I rara també.

Susan Boyle és una senyora escocesa, actualment a l’atur, poc agraciada físicament i fins i tot una mica “freak”, però amb una veu espectacular que s’ha convertit en tot un fenomen mediàtic gràcies a un programa de la televisió del seu país equivalent al Tu si que vales espanyol, on va interpretar magistralment la cançó I dreamed a dream del musical Els Miserables. Com ja he dit, la noia no és que no sigui gaire guapa, és més aviat lletja. I rara també. Te 47 anys, és soltera, treballadora social a l’atur, viu sola amb el seu gat, i fins ara els seus talents artístics només eren coneguts pels parroquians que freqüentaven el Karaoke de la parròquia on fa de voluntària.

La cara d’escepticisme i certa mofa per part del jurat de l’ esmentat programa, s’anava transformant a mesura que la noia anava cantant. Ha rebut 100 milions de visites al Youtube, que es diu molt rapit, i és cinc vegades més popular que el mateix Obama. Fins i tot ja te un club de fans al Facebook amb més de 600.000 admiradors i simpatitzants. AL càsting va admetre públicament que el seu somni era dedicar-se a la música i que mai li havien  fet un petó. I miracle, del no res van aparèixer els “freaks” (aquí en diem friquis) autèntics, que arreu n’hi ha, i ja han trobat la forma de donar-li morbo a l’assumpte. Li han ofert a la noia la mòdica quantitat d’ un milió de dòlars per perdre la virginitat en una pel·lícula porno. Déu n’hi do. No el milió de dòlars, no, l’estomac que tenen alguns. Aquests caçadors de “talents” haurien d’aprendre a desxifrar els talents. I a aquesta noia que no te un físic afavorit precisament  però te una veu d’àngel, l’haurien de fer cantar, i la que tingui un cos escultural amb poca cosa més, doncs buscar-li alguna cosa que sàpiga fer.

 El cert és, que com a dona, cada dia em mereixen més rebuig i em fa més fàstic veure i escoltar coses com aquestes que ens limita a totes al mateix, que ens converteix en  objectes en mans d’ homes sense cervell ni escrúpols. Aquesta noia que va provocar somriures d’escarni mal  dissimulats quan va sortir a l’escenari, és la mateixa que va fer esborronar al jurat i al públic amb la seva veu i el  seu sentiment. Diu que no li agradaria canviar gaire per no resultar falsa, però un mica de canvi tampoc no li aniria gens malament, tot i que a mi personalment m’agradaria més que continués sent una noia humil, normal, corrent i que triomfa pel que és i pel que sap fer i molt be, que és cantar.

D’això, al mateix programa ja en tenien un precedent, quan a l’edició del concurs de  l’any 2007, un venedor de telèfons mòbils també a l’atur (deu ser que l’atur inspira) ique es deia Paul Potts, va aconseguir el mateix interpretant el Nessun dorma, l’ària de l’òpera Turandot de Giacomo  Puccini amb una habilitat i professionalitat com ho haurien pogut fer els mateixos Carusso o Pavarotti, i s’ha convertit en un tenor de renom internacional.

Diem els catalans que qui té padrins farà bateig. Llàstima que aquests nois no tinguin un pare, una mare, un tiet, una tieta o un bon padrí com altres que diàriament ens perforen l’oïda  per ser fills o nebots o amics de…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!