L’altra dia, però, un senyor em va fer adonar que pot ser era culpa meva, que se’m perdessin les maletes per aquesta obsessió malaltissa de posar a l’etiqueta : Nació: Catalunya. Cada any per aquestes dades els mitjans informatius ens regalen la vista i l’oïda amb un seguit d’imatges força desalentadores de munts de maletes
Cada dia els mitjans de comunicació ens parlen d’estadístiques fins a la sacietat. Es fan estadístiques de tot i per tot: dels morts que hi ha durant un determinat període de temps (el pont , les vacances); si és època d’eleccions , de la intenció de vot de cada possible elector; durant la retransmissió d’un
Low cost és una expressió anglesa que ve associada per definir a una aerolínia de baix cost. Low cost és una expressió anglesa que ve associada per definir a una aerolínia de baix cost, o el que és el mateix, una aerolínia de descompte, que generalment ofereix tarifes més baixes de les que s’ofereixen a
Sembla ser que el Parlament Europeu ha tret una mena de codi d’estil anomenat Llibre d’estil Interinstitucional. Em sap greu haver-vos de comunicar, que aviat, el programa Polònia de TV3, perdrà un dels seus gags més típics. Quan el fals President Montilla, el de Polònia eh?, diu allò: Catalans i catalines, doncs això, que deixarà
I és que sembla que l’esperit del Nadal s’hagi reduït a un munt de compres compulsives i innecessàries. No és pas per un qüestió merament religiosa, no. Jo soc una dona molt espiritual, però poc religiosa i gaire be gens practicant, tot i que em van educar en la més pura i estricta doctrina catòlica.
N’hi ha que diuen que les famílies d’avui en dia estan desestructurades. Qui diu això parla sense gaire coneixement de causa. Desestructurades?. Les famílies d’avui en dia tenen unes estructures tant complexes que ni el mateix Calatrava ha somiat mai. Lluny de la clàssica família tradicional, que incloïa avis, pares i fills baix un mateix
Els éssers vius neixen, creixen, maduren, envelleixen i moren. Abans després del neixen i creixen, deien es reprodueixen i moren. Però ara no. És veu que fins i tot la forma de mesurar l’edat dels éssers vius ha canviat. Que envelleixen i moren ho sabem del cert, del que ja no es pot estar completament
Malgrat que ja som al segle XXI, l’època de l’esclavitud sembla que fa temps que s’ha acabat, però no és així. El mes de novembre es celebra el mes internacional de la violència contra les dones. D’aquest tema aquests dies ja se’n parla prou, però hi ha un tipus de violència que moltes vegades ens
Reconec que tornar a treballar després d’un mes sencer de vacances ha de fer com una mica de mandra a tothom. Qui ho diria!. Encara que sembli mentida, ja s’han acabat les vacances, per gairebe tothom que ha tingut l’oportunitat i la ocasió de poder fer-ne. I com que parlar sempre de la maleïda crisi
Moltes vegades la realitat supera la ficció. I això és el què ha passat amb els nens protagonistes de la pel·lícula Slumdog Millionaire. Moltes vegades la realitat supera la ficció. I això és el què ha passat amb els nens protagonistes de la pel·lícula Slumdog Millionaire, el nen Mohammed Azharuddin Ismail i la nena Rubina
No fa gaires dies la diputada i portaveu del PP i possible successora del Sr. Rajoy, la senyora Soraya Saez de Santamaria, va posar molt suggerent. No fa gaires dies la diputada i portaveu del PP i possible successora del Sr. Rajoy, la senyora Soraya Saez de Santamaria, va posar molt suggerent i va concedir
La desigualtat entre els essers humans o les nacions és potser la característica que millor defineix la pobresa. La manca de salut, d’habitatge, ingressos, feina , la nutrició o l’accés a bens i serveis bàsics, son trets que determinen el grau de l’estat del benestar on ens trobem i a quin nivell socioeconòmic estem situats.
A vegades sents converses alienes i t’adones que hi ha gent que confon la gimnàsia amb la magnèsia, o la devoció amb l’obligació. L’altra dia, un senyor es va fer un embolic d’allò més amb el tema del català i del catalanisme. Va començar dient que el mateix Carod Rovira, no podia evitar haver d’identificar-se
Als suecs no els ha fet gens de gràcia, i a mi tampoc. Començo a estar realment ja no cansada, si no esgotada, de tant sentir a parlar de la ditxosa crisi immobiliària. Jo ja ho he dit moltes vegades, sóc dona de lletres i els números em van una mica grans, però quan llegeixo
Quins temps aquells del Georgie Dann. Cada any, quan arriba aquest temps, m’entra una nostàlgia inexplicable, sobre tot cada cop que engego la ràdio i sento la cançó de l’estiu. Quins temps aquells del Georgie Dann, amb el seu “Bimbó” o aquella “Mama que serà lo que tiene el negro” la Raffaella Carrá i la