CALAIX DESASTRE

A mi em sembla, que el seu discurs te tot el to d’una rabieta pel fet d’esser destituït del càrrec de conseller l’abril del 2006.

Fa poc vaig tenir l’oportunitat d’assistir a la presentació del nou grup Reagrupament d’una comarca de les nostres contrades, encapçalada pel senyor Joan Carretero. Val a dir que m’esperava una altra cosa. No és pas que l’home no tingui raó, que en té, i molta; però en aquest cas potser és més una qüestió de forma que de fons. Recordem, que era un acte per presentar al nou grup i la seva ideologia i intencions, i home, quan  un es dóna a conèixer sol voler causa una primera bona impressió. Quan un es presenta per primera vegada, sap, o al menys hauria de saber, que segurament allà hi haurà gent que no serà tant categòrica pel que a la seva ideologia fa referència. De entrada em vaig sentir ofesa quan el senyor Carretero va dir “que tots els catalans que no vulguin l’ independència, són uns esquizofrènics”,  perquè jo crec que la vull  l ’independència, però no n’estic del tot segura si aquesta ha de ser a qualsevol preu.  Home em va semblar una falta de respecte molt gran cap al públic en general que no s’identifiqués amb la seva ideologia i cap als malalts d’esquizofrènia també. L’esquizofrènia es caracteritza per expressar una pèrdua de contacte amb la realitat i que manifesta idees delirants (una mica com alguns membres del  PP), D’entrada la Psicologia descriu la personalitat psicòtica com a persones que no poden sentir culpa i que interactuen amb els altres i els utilitzen amb la finalitat d’aconseguir els seus objectius i satisfer els seus propis interessos, que no necessariament han de causar cap mal, però si fan alguna cosa en benefici d’ algú o d’alguna causa aparentment altruista és només per egoisme i per al seu únic i exclusiu benefici. I això ho diu el tractat de Psicologia, no jo. Però  a mi em sembla, que el seu discurs si escau força, perquè te tot el to d’una rabieta pel fet d’esser destituït del càrrec de conseller l’abril del 2006, i al gener del 2007 ja va mirar de crear un nou grup. Perquè sempre segons ell, no són un partit, però s’hauran de constituir en partit per poder optar a la presidència de la Generalitat. I això és el segon que hauria de saber, que una persona que vulgui liderar un partit no pot menysprear al poble, perquè el poble no és tonto, més aviat se’l fa per conveniència o per comoditat, i a mi personalment em sembla que és més pel segon que pel primer.

I vaig arribar a aquesta  conclusió  perquè veient que la presència femenina per part seva era nul·la, i per part del públic assistent no arribava al 15%, es podien escollir varies opcions:

a)   La nostra societat no ha canviat tant com ens volen fer creure, i donada l’hora de la presentació les dones eren a casa banyant les criatures.

b)   A les dones no els interessa ni la política ni l’ independència.

c)   Van dir unànimement: “ves-hi tu i després m’ho expliques”, tot i jugar el Barça.

I com que jo m’inclino per la tercera, vaig arribar a la conclusió de la comoditat. Però un amic meu diu que fa falta gent així per sacsejar el panorama. Doncs potser sí.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!