A la filosofia clàssica és bàsica la saviesa. Sense bons ciutadans no hi ha bona societat.
«esbrinar on sigui qui li donarà el poder i la ciència de distingir la vida profitosa de la miserable, i d’escollir sempre i en totes bandes la millor possible. I per això ha de calcular, en la vida, la relació que tenen totes les coses esmentades amb la virtut, ja combinades entre elles, ja cadascuna per ella mateixa; ha de saber el bé o el mal que pot produir la bellesa unida a la pobresa i unida a la riquesa, i a tal o tal disposició de l’ànima, i així mateix saber què comportaran combinant-se entre ells el bo o el mal naixement, la condició privada o els comandaments, la robustesa o la debilitat, la facilitat o malaptesa per aprendre i totes les coses semblants existents per natura en l’ànima o adquirides per aquesta. De manera que, confrontant totes elles dins la seva ment, es trobarà capaç de fer l’elecció, si delimita la bondat o la maldat de la vida de conformitat amb la natura de l’ànima i si, anomenant millor la vida que porta l’ànima a ser més justa i pitjor la que la porta a ser més injusta, deixa de banda tota la resta: »
República. Llibre X. 617d-619b
La filosofia moderna busca un succedani a la virtut individual. A Marx són les forces productives, Mentalitats caducades., en el liberalisme és el mercat, Ser de dretes i liberal, avui, no és gaire racional.
Aquestes concepcions crec que tenen una arrel judeocristiana. L’equivalent al mite de la caverna de Plató seria, en la tradició judeocristiana, el mite de Moisès, l’alliberament de l’esclavatge i l’anada a la terra promesa.
Aquí fixem-nos que el poble per si mateix no realitza el seu alliberament, necessita d’un superheroi amb superpoders (Moisès) que té una relació especial amb una força superior (Déu) exterior al poble mateix. De fet qui allibera el poble és aquesta força, no la saviesa del poble. El mite mateix reconeix aquest fet quan ens explica que Moisès marxa i, quan retorna, troba el poble adorant els falsos ídols.
En la seva versió laica aquesta força (Déu) s’anomena «forces productives» a Marx i «mercat» en el liberalisme.
