Aquest són dos articles altament recomanables per la salut de l’espirit. En el primer, albert sàez, posa al seu lloc al progre de pa sucat amb oli de "el país xavier vidal folch" director de l’esmentat a "el país catalunya" i el segon és un reflexió interessant i lúcida sobre l’afer "general Mena" 

Tan acostumats estem a empassar-nos-les que ja ni som capaços de  defensar-nos amb un mínim de intel·ligència.

ara que hi veig clar

Albert Sáez

Ahir va ser un dia trist. El diari El País va escriure al dictat de Federico Jiménez Losantos. No ens ho esperàvem. Ningú, ni els catalans, ni els periodistes demòcrates ni cap persona mínimament decent. Insultar barroerament es veu que està menys mal vist que ironitzar sobre els colpistes. Que sigui així des de la COPE hi estem acostumats. Que ho vegi així El País, alguns no s’ho esperaven. També està més mal vist que un òrgan parlamentari com el CAC demani moderació a la COPE que no pas que el ministre de Defensa reclami disculpes. El CAC pot opinar menys sobre els continguts informatius que els ministres a petició dels caps de l’estat major. Al diari El País li mereixen més respecte els colpistes que el president de la Generalitat. Quan han dit des de la COPE que el nostre és un govern "nacionalsocialista", ningú els ha demanat que es disculpessin. Deu ser que ho consideren un insult menys greu que agredir les mares innocents dels colpistes.

lliçons de periodisme

A més d’abonar les tesis de Jiménez Losantos, l’edició d’El País d’ahir dedicava una columna sense signar a jutjar el periodisme que fa el diari AVUI. Com en qualsevol altre sector, el judici que emet un diari sobre els seus competidors no té cap valor. Tot i així els diré que crec que El País és un bon diari, tot i que vengui menys que The New York Times. I ho és tot i que no comparteixo la seva manera d’entendre el periodisme que expressava en el primer paràgraf de la informació d’ahir: "En un article d’opinió publicat sota la signatura d’Iu Forn". És a dir que els articles els escriuen els diaris i els signen amb el nom que els convé. Estem, doncs, perfectament legitimats per entendre que els articles signats com "El País", els escriu el director. Per què no vas signar la columna, amic Xavier Vidal-Folch? Per què la teva ambició no s’atura mai i pretens que uns quants periodistes deixin de guanyar-se la vida a l’AVUI? Amic Xavier, encara queden diaris que no practiquen l’estalinisme, on els articles i les informacions les escriu qui les signa. I una última cosa: comparar Iu Forn amb Jiménez Losantos és com comparar-te a tu amb Galinsoga.

 

Segur que desvariejo

Xavier Roig

Començo a patir un nivell de confusió preocupant. Deu ser l’edat. Ara mateix, aquestes declaracions d’un general (aquest tal Mena) m’han submergit en la inòpia més avançada. Estic desorientat. A aquestes alçades ja no sé si hauríem d’actuar com a gent seriosa, o si és millor que continuem fent escarafalls com si fóssim la Pantoja. Sisplau, ajudin-me en el raonament que segueix, a veure si és que m’he perdut alguna cosa.

Resulta que l’individu en qüestió (el Mena de qui els parlava) ha fet unes declaracions per a les quals no estava autoritzat -malgrat ser certes-. Tot plegat em recorda quan de petit em deien: "Tu no parlis de les coses dels grans!". Arran de les declaracions d’aquest home (em refereixo al Mena, eh?) he llegit la premsa estrangera i he parlat amb amics estrangers. Tampoc entenen res. Perquè el problema no és que aquest individu (el Mena, vull dir) sigui un bocamoll, pateixi incontinència verbal o faci d’altaveu de la penya. A l’estranger democràtic civilitzat (que ho és pel simple fet de no ser espanyol), els militars no fan aquestes declaracions perquè les Constitucions dels països seriosos no institucionalitzen el cop d’Estat. Si la Constitució espanyola diu que "Las Fuerzas Armadas, constituidas por el Ejército de Tierra, la Armada y el Ejército del Aire, tienen como misión garantizar la soberanía e independencia de España, defender su integridad territorial y el ordenamiento constitucional", a què treu cap ara acarnissar-se amb un individu vestit d’uniforme (parlo del Mena) que l’única cosa que fa és intentar explicar-nos el seu ofici?

També descol·loca, i molt, que la gent no associï clarament la feina de militar a la de funcionari. Si els militars són funcionaris, ¿aleshores a què treu cap sorprendre’s pel fet que un funcionari (el Mena, per exemple) no tingui clar qui és que fa possible que pugui posar el rostit a taula a casa seva? Si la majoria de funcionaris passen olímpicament d’aquells que li paguen la setmanada, per què un funcionari isolat (per més que vagi vestit de xerinola, com el Mena) s’ha de comportar de manera diferent? Aquest bon home (el Mena, ja saben…) ha actuat com tothom hauria d’esperar que ho fes. O no?

Més coses que despisten. Aquest personatge (aquest tal Mena en qüestió) diu el que diu, i me l’arresten. Ara bé, apareix tot un reguitzell d’associacions de militronxos que diuen el mateix, i no els passa res (per cert, aquesta associació que es diu AMARTE, ¿no podria anar-se’n allí on el seu nom indica?). A veure si m’aclareixo, perquè el cap em comença a rodar. Un paio (el Mena mateix) diu allò que es considera una inconveniència, i… fot-li, que és de Reus! Per contra, un grup de tavernaris manifesta la mateixa inconveniència (i de més grosses, encara), i tothom dissimula. Escoltin: ¿i si en lloc de deixar de pagar impostos un de nosaltres tot sol, ho fem tota una colla? Potser no ens passa res!

Coses que tampoc no entenc. Per què tothom s’atreveix amb els lectors aplicats d’un text ranci, i no pas amb els autors responsables? Aquests senyors d’uniforme no s’inventen res. Si no em falla la memòria, van ser set els ponents constitucionals que van escriure això que ara repeteix com un lloro aquest home (collons de Mena!). ¿És així, o ja he esdevingut foll i tot m’ho imagino? ¿Els set genets constitucionals van escriure l’evangeli espanyol de motu proprio, o guiats per la mà del profeta? I ara la cosa que entenc menys de totes. D’aquests set ponents constitucionals, dos eren catalans -o sigui, el 28,5714%-. Aleshores, per què aquesta quarta part de carn catalana va escriure una Constitució que impedeix que Catalunya pugui tenir un Estatut mínimament digne? Els bascos, amb el 0% de representació a la ponència constitucional, van endur-se el concert econòmic. Ui, ui, ui! Saben què els dic? Doncs que me’n vaig a dormir perquè em puja la tensió, i no em convé.