La paella mecànica
"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)
País Valencià vs. Comunitat Valenciana (d’imbècils?)
El passat 20 de setembre el PP d’Algemesí va aprovar en un plé municipal la retirada del títol honorífic a Franco, així com el canvi de nom de la principal avinguda de la ciutat, del actual de País Valencià pel de Comunitat Valenciana.
Un cop més, el PP valencià feia gala de la seua interessada i irracional catalanofòbia visceral, airejant novament una polèmica ja inexistent per superada, amb la finalitat d’intentar pescar en aigua tèrbola alguns vots i suports de l’electorat més radicalment blaver i, per tant, antivalencià.
La seua irracionalitat va arribar al punt de voler justificar i posar al mateix sac els dos acords, és a dir, acceptar la retirada del títol d’alcalde honorífic a Franco (després de 37 anys de mort!), a canvi de retirar també el nom de País Valencià a l’avinguda, com si una cosa tinguera alguna cosa a veure amb l’altra …
Però sí, sembla que per al PP d’Algemesí amb els dos acords aprovats amb el democràtic sistema del “yo me lo guiso, yo me lo como” es donava solució a dues “il.legalitats” existents, ja que per a ells igualment d’il.legal era mantindre a Franco com a batlle honorari què deixar amb el nom de “País Valencià” l’avinguda de la ciutat (sic)…
Potser no siga massa coneguda la història que va portar al fet de què a l’Estatut d’Autonomia valencià s’imposara una denominació territorial completament nova, aliena i sense cap legitimitat històrica, com és el de “Comunitat Valenciana” …
Perquè s’hi arribà a aquesta denominació anti-natura?
L’abril de 1978, el Consell Preautonòmic del País Valencià de Josep Lluís Albinyana, va adoptar la històrica senyera del Regne de València, la de les quatre barres dels reis d’Aragó, amb l’escut del rei Pere el Cerimoniós al bell mig, com a Senyera oficial del País Valencià, i és va hissar al costat de l’espanyola a l’Ajuntament de València.
Era el moment de negociar la redacció de l’Estatut d’Autonomia i la dreta va arribar-hi defensant la senyera blava de la ciutat de València com a bandera de tot el territori i el nom de Regne de València per al nostre País. L’esquerra defensava la senyera històrica dels valencians, la de les quatre barres roges sobre fons daurat, i el nom emprat fins aquell moment de País Valencià.
A Benicàssim, els redactors de l’Estatut del PSPV i de l’UCD, els partits majoritaris aleshores, varen acordar finalment una solució de compromís: adoptar una bandera amb la franja blava al pal, però amb l’escut del rei Pere el Cerimoniós al mig (tal i com volia la dreta), i el nom de País Valencià (tal i com volia l’esquerra).
Tot estava a punt per al consens, però en arribar el text a Madrid un personatge nefast amb comandament en plaça, un tal Fernando Abril Martorell, va vetar la denominació de “País” (“pels seus ous”) i van començar els problemes.
A la fí és va aprovar oficialment l’Estatut valencià amb la senyera blava de la ciutat de València com la senyera oficial del territori, i respecte al nom del territori un altre gerifalte de l’UCD valenciana, Emilio Attard, va suggerir a última hora, potser en un moment de trance o d’inspiració divina, el nom de “Comunitat Valenciana “…
El propi Emilio Attard va reconèixer poc abans de morir a la revista “El Temps” que «aqueixa imbecil.litat de Comunitat Valenciana me la vaig inventar jo ….»!
És a dir, què el nom de Comunitat Valenciana és qüestió d’imbècils, i què amb aquesta absurda i imposada denominació, ens han reduït a tots els valencians i al nostre territori a la categoria d’una “Comunitat d’imbècils”… ni més ni menys!
Per altra banda, el fet de què el PP qualificara d’il.legal el nom de “País Valencià”, demostra una volta més el seu estil mentider i manipulador de la realitat històrica valenciana.
Aprofitant aquest post, m’agradaria esmentar els arrels històrics que te aquesta denominació, la qual és per a moltíssims valencians el vertader nom del nostre territori actual: País Valencià.
Una denominació històricament acreditada què, malgrat el PP i tota la seua falsimedia, te plena vigència fins i tot legal com a denominació actual de nostre territori.
De fet, la primera vegada en què és troba documentat aquest mot és al any 1699, per part del frare en Agustí Bella, a la seua obra literària “Vida de fra Agustín Antonio Pascual”, on afirmava que: “... no li tenia el Senyor destinat per Apòstol de les Índies, sinó del nostre País Valencià…“.
Sanchis Guarner va traure a la llum un altre document de tipus satíric de l’any 1767, que portava el següent original títol: “Carta no vista, lletra uberta, combit cheneral i particular, que fa Quelo el Roig d’Albal, net de la tia Rafela, a tota la Cort de Madrit, per a que vinga a veurer o mirar la gran Festa Centenar de la Verche Amparadora, ulatant el lluit que estarà el País Valencià “…
A principis del segle XX, les Joventuts valencianistes publiquen al any 1906 un mapa comarcal al.ludint al “País Valencià” .
Durant la dècada dels anys 1930, nombroses publicacions acadèmiques, culturals i polítiques, especialment els “Quaderns d’orientació Valencianista” de l’editorial Estel, utilitzen aquesta denominació amb normalitat.
De fet, durant tota la II República, va tindre un ús oficial, per exemple per part del Consell Provincial de València (actual Diputació Provincial).
Així mateix, en tots els diferents esborranys d’Estatuts d’Autononía, el de la CNT el 1936, els d’Esquerra Valenciana i el d’Unió Republicana Nacional, tots dos el 1937, es denomina el nostre territori com a “País Valencià “.
I el nostre “estatutet” actual esmenta en el seu Preàmbul que “La Comunitat Valenciana va sorgir com a conseqüència de la manifestació de la voluntat autonòmica del poble de les províncies valencianes, després de l’etapa preautonòmica, a la qual va accedir en virtut del Reial Decret- Llei 10/1978, de creació del Consell del País Valencià. Aprovada la Constitució Espanyola va ser, en el seu marc, on la tradició valenciana provinent de l’històric Regne de València es va trobar amb la concepció moderna del País Valencià i va donar origen a l’autonomia valenciana, com a integradora dels dos corrents d’opinió que emmarquen tot allò que és valencià en un concepte cultural propi en l’estricte marc geogràfic que abasta“.
Queda així clar, doncs, que la denominació de “País Valencià” està històricament acreditada, així com la seua plena vigència i validesa actual a través de l’actual Estatut d’Autonomia.
Per a mi Regne i País són dues denominacions històriques vàlides per a anomenar al territori que va des de la Sènia al Segura.
Però per a mi solament País Valencià representa la vertadera sinergia que es pot obtindre de tots els sectors de la societat valenciana que lluitem dia a dia per a aconseguir tindre algun dia un territori social i culturalment avançat, pròsper i progressista, i, perquè no, algun dia (esperem que més aviat que tard) amo i senyor del seu propi destí i no sotmès als dictats d’interessos completament aliens als nostres, com passa ara.
I per suposat, molt millor que viure en una Comunitat d’imbècils…
Patraix, València (L’Horta), a 10 de novembre de 2012 .
i per l’altra banda el paquet catalanista valencià
han contribuït amb els seu granet de sorra
des dels seus respectius àmbits
a la política anti-valenciana dominant actual.
Tant la comunitat catalana com la comunitat espanyola
han acabat anant i acabat afectant
totes dos per igual des d’un punt de vista polític
en contra del propi país valencià.
I a la independència del país valencià
amb una relació política igualitària
amb la Catalunya representada en general
per l’actual Catalunya principatina
i sotmeses totes dues per igual i de moment
sota l’actual Estado español’.