El Parlament Europeu debat la primera Iniciativa Ciutadana Europea: “L’aigua es un dret humà” #bénscomuns #commons

Ahir, el Parlament Europeu va debatre la iniciativa ciutadana europea “l’aigua és un dret humà” que ha recollit 1,8 milions de signatures de 28 estats europeus superant amb escreix el milió de signatures mínim demanat. Es tracta de la primera iniciativa ciutadana europea que ha superat el milió de signatures en, almenys, 7 estats membres de la UE.

Malauradament no hi vaig poder ser, ja que em trobo de gira per difondre la necessitat d?aturar les prospeccions que algunes empreses extractores de petroli volen fer al Mediterrani. Tanmateix, el tema de l?aigua forma part del marc en el qual estic de fa temps centrant la meva activitat política i social: la gestió dels béns comuns.

Sigui com sigui, gràcies a les notes que va prendre la meva assessora per a temes energètics i ambientals, na Núria Moré, puc saber (i compartir) el què es va dir a la trobada.

De fet, la iniciativa, que ha estat impulsada per una forta reivindicació i mobilització ciutadana, demana garantir el dret humà i universal a l’aigua potable i al sanejament i aturar la liberalització dels serveis de l’aigua. Sol·licita a la UE que promogui l’aplicació d’aquest dret humà mitjançant la fixació d’objectius vinculants per tots els Estats membres amb l’objectiu d’aconseguir  la cobertura universal. L’aigua és un recurs natural i un bé públic essencial per la vida i per això, és necessari que la Unió Europea canvií la seva mentalitat centrada en la mercantilització de l’aigua i es preocupi per garantir l’accés universal a l’aigua potable i al sanejament.

Membres del comitè d’iniciativa ciutadana, del Parlament Europeu i de la Comissió Europea van debatre al voltant de tres grans eixos: (1) garantir l’aigua i el sanejament a tots els ciutadans de la UE (2) l’accés universal a l’aigua i al sanejament i (3) la no liberalització dels serveis relacionats amb l’aigua.

La portaveu del Comitè de la Iniciativa Ciutadana ‘Right2Water’, Anne Marine Perret, va destacar que: “tan sols en 8 mesos, ja s’havia aconseguit el milió de signatures requerit, fet que demostra que hi ha una demanda ciutadana per aconseguir l’accés universal a l’aigua potable i al sanejament públic”. “Els ciutadans han de poder tenir tarifes justes per l’aigua i no s’ha de fer servir un bé comú per enriquir a empreses privades: l’aigua no és una mercaderia”, va senyalar Perret.

La portaveu també va demanar a la UE que elabori un marc legislatiu vinculant per sobre de tots els existents en el que s’apliqui la resolució de les Nacions Unides al Juliol del 2010 que considera l’aigua un bé comú i universal, plantejant la gestió de l’aigua des de la perspectiva dels drets dels ciutadans i ciutadanes i no des del mercat.

L’Eurodiputat del grup dels Verds/ALE, Bas Eickhout, va advertir durant el debat que la Comissió no pot afirmar que l’aigua és un bé universal i que la gestió d’aquesta és competència dels estats mentre la Troika intervé amb les seves polítiques d’austeritat empenyent la privatització de l’aigua al sud d’Europa. L’eurodiputat verd també va recordar a la Comissió que el fracking, activitat exclosa recentment de la Directiva d’Impacte Ambiental, suposa la contaminació i una pèrdua de qualitat de les aigües.

Tal i com va afirmar Pedro Arrojo, de la Fundació Nueva Cultura de l’aigua, “el debat sobre l’aigua no és un debat sobre l’escassetat sinó que es tracta d’un debat sobre la insostenibilitat, la pobresa i la crisis de governança. La mercantilització de l’aigua ha convertit als ciutadans i ciutadanes en principals clients d’un bé comú bàsic per la vida. Aquesta privatització suposa un augment de la factura de l’aigua i fa créixer el nombre de famílies a les qui se’ls està tallant l’aigua per no poder pagar les factures. Els serveis d’aigua i sanejament no poden gestionar-se des de la lògica lucrativa”.

La Comissió té ara fins al 20 de març per explicar quines seran les actuacions que es duran a terme a partir de la iniciativa ciutadana europea. Tot plegat ha servit per posar sobre la taula un debat de gran importància i rellevància actual que requereix una resposta.

Gràcies Núria, per la feina i les notes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *