No news, good news? L’aclaparadora derrota del 96% front el 4%

La realitat és una cosa. La percepció que en tenim una altra. De vegades una i altra coincideixen. Molt sovint, però, no. Quan queden quatre mesos abans no finalitzi el meu mandat com a diputat al Parlament Europeu és un bon moment, crec, per començar a fer balanç del que hauran estat deu anys de feina (dues legislatures). A això dedicaré a partir d’ara, entre d’altres coses, alguns dels escrits en aquesta bitàcola.

La primera reflexió a fer és, temo, relativa al pas del temps, i a l’impacte d’aquest. Vaig estrenar-me en política europarlamentària el 2004. Llavors tenia 33 anys i cabell, i no tenia fills. Deixaré aquesta activitat el 2014, amb 43 anys, una filla i un fill, i sense cabell. M’afanyo a dir que no pretenc establir cap relació entre una cosa i l’altra (ser pare i que l’àtic s’hagi buidat). Són, simplement, dos fets d’una realitat amb la qual convisc amb tanta normalitat i dignitat com puc. Com real és, també, el fet que abans d’aventurar-me a les tempestuoses aigües de la política europarlamentària tenia una vida acadèmica, investigadora, docent, com a escriptor d’assaigs, activista, internacionalista,… En altres paraules, que no sempre he fet de diputat. 
 
Vaig acceptar la invitació d’encapçalar la llista d’ICV al PE en un moment en què es parlava molt de recuperar l’universalisme, d’ecologia, d’alterglobalització, de construir un món socialment i ambientalment diferent (i sobretot més just), i de la importància de bastir xarxes entre política i societat civil (també a escala global).

 
El meu perfil llavors semblava encaixar amb aquesta vocació. I, de fet, el gran gruix de la meva activitat parlamentària té a veure amb iniciatives en aquest sentit: igualtat dones-homes, defensa dels drets i les llibertats de col.lectius concrets (LGBTI, Roma, persones amb discapacitats o persones migrants, per exemple), drets de la ciutadania, cohesió social, mesures contra l’atur, i en especial l’atur juvenil, lluita contra la pobresa, defensa del medi ambient i dels béns comuns (recursos marins), canvi de model energètic, lluita contra l’escalfament global, combat a l’energia nuclear i d’altres igualment contaminants, abanderament dels drets humans dins i fora de la UE, promoció de la pau i la democràcia, establiment de relacions comercials justes i respectuoses, etcètera.

Tot plegat és fàcil de comprovar donant un cop d’ull a les preguntes parlamentàries que he presentat a la Comissió i al Consell (413 durant període 2004-09 i 857, de moment, durant el període 2009-14), les resolucions que he signat, defensat i promogut (227 durant el període 2004-09 i 359, de moment, durant el període 2009-14), o fins i tot les intervencions en plenària, les quals, a diferència de les que fem en comissió parlamentària, sí que queden registrades (164 durant el període 2004-09 i 1715, incloent també les explicacions de vot, de moment, durant el període 2009-14).

La informació relativa a tota l’activitat parlamentària, per altra banda, es pot consultar a través de diverses vies com ara la meva pàgina oficial al PE, el rànking MEP o VoteWatch.

Fins aquí, insisteixo, la realitat. La qüestió és, però, que quan m’interesso per quina és la percepció que es té de tota aquesta activitat, fins i tot per part de gent políticament afí (del partit, vaja), constato una inquietant varietat de respostes: hi ha desde qui lògicament està perfectament al cas de tot aquest volum de feina (aquests són pocs), fins a qui es queda amb un aspecte concret, un tema, una intervenció, un error, una polèmica (aquests darrers són força més nombrosos, per no dir, directament, la majoria).

Una qüestió, tanmateix, destaca per sobre de la resta de manera certament aclaparadora: té a veure amb les iniciatives (preguntes, esmenes, cartes, interpel.lacions o intervencions diverses) que sol, o conjuntament amb d’altres companys i companyes del Parlament d’altres formacions polítiques, he fet en relació als drets nacionals i lingüístics de Catalunya. El fet significatiu és que, en termes comparatius, aquest tipus d’accions no arriben, acumulades, al 4% de tota la meva activitat (la quantificada).

Per altra banda, i sense pretendre concedir cap valor científic a la dada, certifico que un comentari al meu Bloc, al Twitter o al Facebook relatiu a una d’aquestes iniciatives (drets nacionals o lingüístics, consulta,…) mereix desenes, fins i tot centenars, de retuits, ‘m’agrada’ o comentaris, i fins i tot, alguns, milers de lectures, mentre que tota la resta passa pràcticament desapercebuda. Què passa amb el 96% restant? No news, good news, es podria pensar. En aquest cas, però, la fórmula no em reconforta. Sens dubte una part de la responsabilitat per no haver aconseguit donar més visibilitat a tot un seguit d’accions que també considero importants és meva (vaja, que no ho he sabut fer millor). Una altra part, però, crec que simplement és un reflex del moment actual.


Aquesta és la realitat sobre la percepció de la realitat.

El moment que vivim a Catalunya ho condiciona pràcticament tot, des de l’interès periodístic (cada cop costa més trobar espai mediàtic per a aquella part de l’activitat que no està directament relacionada amb ‘el tema’, diga-li procés) a la movilització a través de les xarxes socials.

En altres paraules, la trascendència pública que constato que té aquest 4%, i l’aclaparadora victòria que suposa, en termes d’impacte, respecte del 96% restant, és un dels factors (tot i que no l’únic), que m’han fet arribar a la conclusió que fins que no haguem resolt aquesta qüestió, no podrem tenir un debat polític ‘normal’, entenent per normal la clàssica confrontació de projectes i opcions polítiques entre esquerres, dretes, liberals, ecologistes, conservadors, socialistes, etcètera. La que veig que caracteritza els debats de molts dels meus col.legues al Parlament Europeu, per exemple. Ni més, ni menys.

En síntesi:
Assumeixo que negar la importància que a hores d’ara té aquest 4% per sobre de la resta en termes de percepció és, simplement, negar la realitat. I això, crec, no ens ho podem permetre. Jo almenys no puc. Sigui com sigui, en aquest final de mandat voldria reivindicar el 100% de la meva activitat: és a dir, el 4%, esclar, però també el 96% restant. 

Font foto: Parlament Europeu

10 pensaments a “No news, good news? L’aclaparadora derrota del 96% front el 4%

  1. Tú tranquil Raül, que malgrat que puguis pensar que no s’et valora el 96% de la tasca que has realitzat, la majoría de gent que sap de Tú, et té per un dels europarlamentaris més “pencaires” que hi ha hagut mai!
  2. Benvolgut Raul, he anat seguit la teva presència en el P.E., especialment els teus escrits-comentaris de l’actualitat.
    Primer de tot vull dir-te que et veig entre els polítics (pocs) creïbles. Per això destaques; voldria que fos el que fessin tots els qui han acceptat una representació: treballar fins el darrer dia en la tasca encomanada.
    Segon, el meu reconeixement perquè has actuat obeint la teva consciència i bon criteri; militant però respònsablement, sense submissió al partit.
    Finalment, el meu reconeixement perquè retirant-te al cap de 10 anys, demostres respecte pels electors i et respectes a tu mateix i als teus.
    Tinc una proposta per fer-te; tens el meu correu.
    Cordialment,  Anton 
  3. Hola Raül
    No he escrit cap comentari a cap dels teus escrits, si bé n’he llegit molts… Penso que tens molta raó: el 4 amaga el 96 i, suposo que això et deu deixar amb un cert “malestar”. Fas una bona diagnosi pel que dius de la importància del 4 en aquests moments; certament, el dia que tinguem resolt el “Tema” podrem recuperar la normalitat del debat de les idees. De totes maneres, enhorabona pel 100 % de feina que has fet (o més) El país necessita gent senzilla i honesta, amb les idees clares com tu. Gràcies per TOTA la feina que fas i has fet. 
  4. Gràcies per la feinada de tots aquests anys. Llàstima que t’apartis de la primera línia perquè penso de debó que Iniciativa necessita persones com tu que sàpiguen conduir-la pels temps apassionants que estem vivint. I pel que fa al 4%, pensa que si fossis representant d’un estat, només hauria trascendit el 96%, que en realitat seria el 100%. En fi! No t’amaguis gaire lluny que necessitem persones amb sentit comú per tirar aquest món endavant, pels teus fills i pels fills de tots els altres.
    A reveure!

    Joan 

  5. Si només veus resposta significativa en el 4% de les teves intervencions i justament les relatives als nostres drets lingüístics i nacionals, pot ser que sigui perque les altres interpel·lacions son massa generals o universals per estimular als propers, que no vol dir que no les sentim però sempre hi haurà més gent a plantejar-les i a recolzar-les. Ara bé, quan et defensen la teva essència com a integrant d’un colectiu definit geogràficament i culturalment (diga-li nació si vols), et sents més “obligat” a fer palés el teu suport.
     D’altra banda, pot ser que com la nostra societat vol ser reconeguda amb als mateixos drets que les societats del nostre entorn (els deures ja els tenim), i cada dia ens atrevim més a demanar-ho/exigir-ho, els nostres representants polítics, com a part d’aquesta societat, ho manifestes i ho fan arribar a les instaciens governatives adequades per poder normalitzar la nostra societat (la catalana). Això vull creure que ha surgit espontaneament en els nostres polítics, però molt em temo que, en alguns casos, ha sigut per interés personal o de partit polític.
    Felicitats per la teva tasca realitzada i sort en la nova etapa.
  6. Sense ser partidari, molts cops, d’iniciatives legislatives que vostè ha defensat i defensa, i sense combregar amb part de les seves idees, li he d’agraïr la seva feina feta i a seva coherència.

    Gràcies, i bon camí.

    Atentament

  7. Gràcies per tota la feina i per aquest 4%. Potser que els temes els veiem llunyans perque la gent del carrer no acabem de veure l’entrellat ni l’horitzó. I sí,  ens trobem en un procés que no té aturador i aquest 96% en un futur sí podríen convertir-se en un 100%. De totes maneres, crec que en els teus deu anys com a representant d’una part important del poble (i de molta més gent) has estat brillant, coherent, responsable, i segur que has après moltíssim. I la gent del poble et coneix i molt.
    Molta sort i …… esperem poder comptar amb tú en aquest futur. 
  8. ….per la teva tasca, que encara que tenim afinitats politiques diferents, ha estat merexedora de representar i defensar, moltes de les coses que defensem molts.
    Moltes gracies per representar.nos i defensar.nos
    Albert Gàmiz
     

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *