Oceans: el nostre compte d’estalvi
Diversos científics ens recomanen que, per conservar els nostres mars i oceans, i que en el futur els nostres infants en puguin gaudir, hauríem d’acordar que almenys en el 20% d’aquests fossin decretats Reserves Marines. Tenint en compte que en l’actualitat la superfície marina protegida no arriba ni a l’1%, l’aventura es preveu titànica.
I és precisament ara que estem buscant sortides a aquestes crisi multidimensional quan té més sentit que mai.
Com explica perfectament un dels científics catalans més internacionals, n’Enric Sala, una reserva marina no deixa de ser res més que un compte d’estalvi del qual se’n deriven uns beneficis a partir dels interessos que genera (siguin ambientals, econòmics o socials). Mentre mantinguem els diners del compte allà, sense tocar-los, podrem viure dels interessos, però si els retirem del fons que conforma el compte d’estalvi, aviat ens quedarem sense res.
Per altra banda, com també diu n’Enric, ningú ho podrà aconseguir sol, ens cal un compromís de múltiples actors, fant cadascun d’ells la seva feina. Jo ja fa temps que estic convençut que aquesta és una mesura urgent, prioritària, vital! I confio que quan vegeu aquesta extraordinària exposició que fa n’Enric, entendreu perquè ho dic.
Tan de bo algun dia siguem majoria els qui pensem així, però mentrestant ens tocarà treballar per arribar-hi.
Quan més triguem a posar-nos-hi, més ens costarà fer-ho, i ja anem tard.
Comencem per creurens’ho, comencem ara, comencem aquí.
Gràcies Enric, per il·luminar-nos el camí de manera tan clarivident.