Armes europees: continua la irresponsabilitat

Ahir vaig poder reprendre al Parlament Europeu un dels temes que segueixo de fa més temps, el del comerç d’armes de la Unió Europea. Vaig iniciar-m’hi ja l’any 1994, quan de la mà de Vicenç Fisas i del Centre Unesco de Catalunya (dirigit llavors per Fèlix Martí) vaig tenir el privilegi de col.laborar en la campanya ‘Hi ha secrets que maten‘, que reclamava la transparència de les exportacions d’armes espanyoles. En el meu primer mandat al Parlament Europeu vaig ser per tres anys el ponent del PE per a la conversió del Codi de Conducta en Posició Comuna, i per tant jurídicament vinculant, cosa que es va aconseguir el 2008.

Més darrerament, quan va esclatar la crisi grega alguns MEPs vàrem denunciar la hipocresia d’alguns governs, com el francès i l’alemany, que mentre obligaven a fer ajustos estructurals que afectaven sobretot la gent de rendes més baixes, seguien venent armes a Grècia, i lògicament exigint-ne el pagament, cosa que suposa un cost enorme per l’erari públic grec.

Ahir, alguns col.legues de la Subcomissió de Seguretat i Defensa van denunciar que França estigués negociant amb Rússia la venta d’un portahelicòpters Mistral, malgrat les tenses relacions que aquest país tenia amb alguns Estats de la UE en particular (per exemple Estònia o Finlàndia). El problema és que la majoria dels meus col.legues d’altres grups, sobretot PPE, ECR, SiD i ALDE, es limitaven a lamentar la qüestió en termes de seguretat europea, però al mateix temps defensaven una política activa d’exportació d’armes i reclamaven aprofundir en l’Agencia Europea de Defensa. Per a ells, es tracta d’una activitat comercial més que cal potenciar, per a la qual cal buscar i potenciar mercats, i que més enllà de les possibles suspicàcies en relació a la seguretat europea no suposa cap altra problema addicional.

Vaig haver de reaccionar (adjunto la intervenció) per lamentar la manera com s’estava duent a terme el debat, per reclamar més responsabilitat i més coherència, per recordar que exportar armes no és com exportar neveres, que aquestes maten, destrueixen i empobreixen societats senceres, que la UE hi contribueix exportant armes a Israel, a Colòmbia o a Afganistan, entre d’altres, i per exigir, finalment, que la UE s’impliqui molt més en la promoció del Tractat Internacional sobre Exportacions d’Armes.

Un pensament a “Armes europees: continua la irresponsabilitat

  1. Gràcies Raül

    per la feina que fas com a representant nostre al Parlament Europeu, t’aplaudeixo sincerament. Però encara t’agraeixo més les teves reflexions públiques sobre la situació de Catalunya a Europa i a Espanya, i em refereixo a la teva declaració de federalisme europeu tot abandonant el federalisme espanyol. Me n’he enrecordat tot fixant-me en com tots els que apareixen al vídeo parlen en la seva llengua -italià i holandès- llevat de tu. I veure-ho així, en “live recording”… sobta molt, i és que penso que podrem -podràs- defensar molt millor els interessos que representem si per fer-ho podem fer servir la nostra llengua, la llengua en la que som. Per bé que es domini una llengua, mai hom se sentirà més còmode que en la seva pròpia -i parlo d’actitud, de seguretat, de saber estar en l’escenari que representa un parlament- i és per això que vull demanar-te, si això és possible, la teva total implicació amb el projecte de l’estat català en el si de la UE.

    Com que el partit que representes no prioritza la creació del nostre propi estat no et puc votar, cosa que faré molt gustós quan disposem de l’estat català, i t’encoratjo a treballar tan com puguis i més en aquest projecte, perquè penso que les nostres polítiques tindran molta més repercussió a Europa i al món quan siguem membres de ple dret a Europa. Mentre estiguem ancorats a Espanya no podem tirar gaires projectes endavant, limitats com estem dintre d’aquest estat. 

    Et saluda ben cordialment,
    Toni Arregui 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *