Comerç d’Armes, (des)control i violència contra les dones

Dos dels temes als quals porto anys dedicant especial atenció són el (Des)Control del Comerç d’Armes i la violència contra les dones, especialment en contextos de conflictes armats. Ambdós, però, es troben altament relacionats tal i com va posar de manifest un seminari organitzat recentment a Brussel.les i el qual m’ha servit per reiterar, un cop més, la importància del Tractat Internacional sobre Transferències d’Armaments, aquest cop en relació a´la violència que sovint s’exerceix contra les dones en conflictes armats (els quals alimentem amb les nostres armes). La pregunta, dirigida a la Comissió Europea, diu així: 

Written Question by Raül Romeva i Rueda to the European Comission on the Links between the Arms Trade Treaty and sexual violence in the DRC

According to the United Nations Population Fund (UNFPA), over 8,000 women were raped in eastern Democratic Republic of the Congolast year.  Although the Hutu rebel militia known as the Forces démocratiques de libération is largely responsible for the rapes, says the UN agency, the national army (FARDC) is also known to have committed sexual abuse in North and South Kivuprovinces.

Combating impunity for perpetrators of sexual violence is clearly imperative, and according to Bibiane Aningina Tschefu, a representative of a peace initiative known as Women as Partners for Peace in Africa, what’s also critical for protecting women in the DRC from sexual violence is the negotiation of an Arms Trade Treaty that prohibits the international transfers of weapons and ammunition in places where there exists a significant risk of sexual and gender-based violence and of human rights violations.  In other words, the international community must play a greater role in recognizing and addressing how our presently flawed arms trade exacerbates sexual violence in conflict zones.

On February 11, the United Nations Institute for Disarmament Research (UNIDIR), in concert with the EU, held an international forum in Viennaon the topic of the proposed Arms Trade Treaty (ATT).  Following this event, how much progress has been made, in the Commission’s opinion, towards the negotiation of such a treaty?  What specific role is the EU playing in this process?  Furthermore, what measures will the Commission take to ensure that an ATT includes the necessary mechanisms to protect victims of sexual violence?  Finally, to what extent does the Common Position 2008/944/CSFSP, the EU’s current instrument used to assess export control standards, provide such mechanisms?  

 

Font foto: http://www.stolenchildhood.net/entry/arms-in-hands-of-congolese-kids/

Un pensament a “Comerç d’Armes, (des)control i violència contra les dones

  1. Malauradament les dones són les víctimes oblidades de molts d’aquests conflictes. Les nenes soldats soldats tenen múltiples rols en els conflictes armats, no solament com a combatents sinó també com a esclaves sexuals del comandants. La Representant Especial de la ONU pels Nens en Conflictes Armats comentava davant de la Cort Penal Internacional el passat gener que l’havien informat de nenes soldats que vivien en estat de nudisme forçat dins del camp.

    La CPI vol lluitar contra la impunitat. Tot i que els crims de esclavatge sexual i de violació estan inclosos entre els càrrecs contra Germain Katanga i Mathieu Ngudjolo (el segon judici de la història de la Cort), aquests crims no s’inclouen contra Thoman Lubanga. Tots tres acusats eren dirigents de grups armats implicats en el conflicte de l’Ituri, a l’est de la RDC.

    El Maig de 2009, durant el curs del judici, els Representants Legals de les Víctimes van fer una petició a la càmara per redefinir els càrrecs contra Thomas Lubanga i afegir-hi el d’esclavatge sexual. La Jutgessa Elisabeth Odio-Benito, defensora incansable dels drets de les dones, es va manifestar des del principi a favor. Malauradament, en una decisió presa el passat desembre per la Càmara d’Apel·lacions, es va desestimar la petició.

    El problema és a l’inici de tot. Perquè la fiscalia no va considerar aquest càrrec com a particular des del principi en lloc de presentar-se solament com a agreujants? És que són víctimes de segona categoria?

    Mantint-nos informats sobre les respostes a les teves preguntes.

    Salut des de La Haia! 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *