Mediterrània: un abocador on fermenten els conflictes del futur o … un espai a preservar, protegir i recuperar.

Una de les meves prioritats per aquesta legislatura és la regió euromediterrània. Per això he sol.licitat formar part de l’Assemblea Parlamentària EUROMED (que integra membres del Parlament Europeu i de Parlaments d’altres països mediterranis). La gestió de l’espai mediterrani esdevé cada dia més decisiu, i reclama d’una acció coordinada i conjunta dels diferents països que veuen, viuen i aboquen al Mediterrani. El mes de març passat, experts de Nacions Unides es van reunir en el marc del Fòrum de Paris sobre la Mediterrània per denunciar que aquesta era una ‘mar martiritzada, un abocador on fermenten els conflictes del futur…‘. Profund, semitancat, fràgil, el mar Mediterrani és especialment sensible a la contaminació. Les seves aigües necessiten més d’un segle per renovar-se, tot i que també és un mar model, que permet comprendre el funcionament dels oceans i d’avaluar els efectes, en l’aigua, de l’escalfament global. Però sobretot és un espai vital, tant pel què fa a la fauna i flora que el poblen (parlo sovint en aquest bloc de la delicada situació que pateixen tant els recursos pesquers com d’altres espècies sense interès comercial), com pel què fa a la gran quantitat de gent que en depèn. Els països que mulla compten amb una població de 430 milions d’habitants, que pot arribar a 535 milions l’any 2025. I són precisament les zones costaneres les que atreuen major quantitat de gent. Això vol dir més necessitats energètiques, així com de consum d’aigua, i malauradament també més emissions de gas efecte hivernacle i de contaminació diversa. L’escalfament global és un fet, i alguns estudis calculen que la sequera que comporta pot provocar fins a un 40% de pèrdues en els rendiments agricoles. Actualment, una tercera part dels països del sud de la Mediterrània pateixen problemes d’accés a aigua (un 10% no tenen accés a aigua potable). Entre les solucions que cal emprendre hi trobem una millor i més eficient gestió de l’aigua, començant per acabar amb el seu malbaratament (en algunes ciutats es perd el 50% via tubs i tuberies), així com la promoció de tècniques de reutilització d’aigües freàtiques o dessalanitzadores. Així mateix és fonamental afrontar la generació de residus i de contaminació. Per exemple, el 30% del tràfec marítim mundial de mercaderiesi el 28% del transport d’hidrocarburants transiten per la Mediterrània. Malgrat les regulacions vigents, això comporta al cap de l’any que s’hi aboquin entre 100.000 i 150.000 tones de petroli, de manera il.legal. Així mateix, cal prendre també mesures concretes com usar fomentar l’ús de productes de neteja biodegradables, estalviar aigua, dur els medicaments usats a la Farmàcia (és a dir, no llençar-los al wàter), o prohibir definitivament les bosses de plàstic, entre d’altres.

De tot això, i de molt més, ens n’haurem d’ocupar en el marc de la definició de la política euromediterrània. Espero que les majories ens siguin favorables, però en qualsevol cas caldrà batallar cada coma, cada tema, cada proposta per tal de fer-nos totes i tots conscients que hem d’actuar avui, quan encara hi som a temps, enlloc d’esperar a demà, quan ja sigui massa tard.
Foto: la Mediterrània des del cel. Font: Wikipedia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *