El camp de l'Erra

L’exuberància del Valle de Viñales és cosa que no cal explicar. Tenim fotografies a dojo del paisatge i la gent. Bellesa caribenya amb el verd, els mogotes, la Cueva del Indio, els carros que encara hi circulen, els barrets de palla, la dona amb el balancí al porxo fumant caliquenyos, la noia movent les mans i els braços per explicar i replicar, un cel únic, la brisa que mou la palma. L’estampa que em ve al cap avui, però, és el d’aquest cel imposible tot ennegrit de zopilotes. I un home sense camisa i amb catiuskes dient que aquelles aus que rondaven eren chivatos, perquè per culpa seva, per culpa de la seva presència, per culpa del seu vol inquietant, les autoritats descobrien que en aquella casa i a aquella hora s’estava fent la matança del porc. El cas és que durant els anys del periodo especial, que són els que ara em tornen a la memòria, no es podia fer la matança, era una activitat il·legal, de fet, es veu que tota la carn era un bé nacionalitzat (si més no això explicava el bon home de Viñales). I mira que el motiu del sacrifici del pobre puerco era rostir-lo per celebrar el 26 de juliol, la festa nacional cubana. Sigui com sigui, espantant com podia els zopilotes, el guajiro de Viñales matava d’estranquis el seu porc i al mateix temps es mostraba totalment a favor de Castro i la Revolución. Potser perquè oficialment el que es celebra el dia vint-i-sis de juliol és el Día de la Rebeldía Nacional.