El camp de l'Erra

Deia que havia probat la coca independentista i que estava molt bona, de mort, estava!, vaig escoltar que deia. Però se li havia caigut…

Se m’ha caigut la coca, va dir, i, mentre intentava agafar-la, m’he caigut jo també. Es veu que al final no va quedar ningún troç que es pogués aprofitar, d’aquella coca. Después vaig intentar-lo arreglar i em vaig comprar un troç de pernil en dolç, que olorava molt bé, en una tenda que tenien. El senyor em va dir que d’atún no tenien. No tenien molt, no. Era una tenda més bé petita. Vaig preguntar si estava l’amo i em van dir que no estava, que estava fora, que s’havia anat a les sis i mitja i que s’anava de vacances, igual que també s’anava tots els nadals. Per la tarda estava aquell senyor i per la nit tancaven a les vuit i mitja. Péro que si volíem una altra coca, namés tenien la gran i que la podien trencar en dos parts i donar-lis una. Vaig dir que volia, péro namés quedava una molt dura. Al final em vaig anar enfadat. Péro demà pel matí torno i compro dos coques independentistes i deixo el senyor pasmat.