UNA DOLOROSA ACUSACIÓ CONTRA EL PROPI POBLE
LA INVENCIÓN DE IRLANDA és una audaç i polèmica aproximació al renaixement cultural i polític irlandès de finals del segle XIX i principis del XX, feta pel teòric literari Declan Kiberd ( traduïda al castellà i publicada a Adriana Hidalgo editora, de Buenos Aires). Un article d’Enric Vila a l’avui d’aquest matí, m’ha fet pensar de seguida en aquest llibre. L’article, titulat El problema castellà, ha coincidit en el temps -com els seguidors d’aquest bloc ja sabeu- amb la lectura d’Incerta Glòria de Joan Sales, que ja estic acabant. Ahir, abans d’anar a dormir, pensava en l’Ibrahim, un moro de l’exèrcit de Franco, que explicava alegrement com havia violat una noia de quinze anys de la franja d’Aragó, "perquè com que parlava català i allà ja són quasi catalans i tenim ordres de no tenir compassió amb els catalans, doncs…" (més o menys. Estic citant de memòria un fragment de El Vent de la Nit, la darrera part d’Incerta Glòria). Enric vila diu: el problema no és de cognoms sinó de memòria. Tota identitat es basa en la defensa d’una memòria. Per això l’espanyolisme no funciona a Catalunya, perquè no té cap memòria digna per defensar. I Declan Kiberd diu que la renaixença cultural i política irlandesa va tenir com a primeres "víctimes" els creadors protestants, amb avantpassats anglesos. És fàcil fer veure que no hi va haver la Gran Fam d’Irlanda o que no hi va haver repressió franquista a Catalunya, però, noi, no ens ho podem treure del cap (digueu-ne memòria col.lectiva)!
Quan vaig acabar la lectura de La Invención de Irlanda, vaig escriure un article, que no ha estat encara publicat. Qui estigui interessat en el tema o en el llibre i vulgui llegir l’article, li puc fer arribar via e-mail. Són cinc o sis pàgines. Als lectors del bloc us ofereixo un aperitiu, lligat amb el tema d’avui:
EL PATRIOTISME GEOGRÀFIC DELS PROTESTANTS IRLANDESOS
La renaixença cultural i política irlandesa tindrà les seves primeres ?víctimes? en els creadors protestants, generalment d?origen terratinent i amb avantpassats anglesos, pels quals aquest revivalisme, aquesta obsessió principalment catòlica per la història, la llengua i la cultura de la seva terra, només podia significar, en paraules de l?escriptora i agitadora cultural protestant Lady Gregory, ?una dolorosa acusació contra el seu propi poble?. Per això els protestants recorrien a la geografia per buscar i afirmar el seu particular patriotisme irlandès, ho feia Synge i ho feia el mateix Yeats, que també era d?origen protestant. Aquest acostament al paisatge, als llocs físics, segons Kiberd, feia que s?estiguessin alineant ?deliberadament, amb la tradició gaèlica bàrdica dels dinnsheanchas (el coneixement de la tradició dels llocs).?
… l’ample predicament que té el concepte de "memòria" i "memòria col·lectiva" per a explicar moltes coses: ¿per què llegim? — per recuperar la memòria, es diu; ¿per què tenim una pàtria? — perquè som lleials a la memòria…; sembla que és una paraula comodí i fins i tot una paraula fetitx, molt extesa en certes revistes culturals i certs ambients; a mi personalment em fa la impressió que llegim per a enriquir-nos el punt de vista de manera individualista (llegir és una cosa profundament occidental) i que parlem una llengua o considerem la possibilitat d’una pàtria perquè ens agrada identificar-nos amb els nostres semblants, en virtud d’unes característiques nacionals ètniques i sociològiques que ens defineixen de manera clara; fa temps que sostinc que la qüestió no és que siguem catalans perquè parlem català, sinó — més bé a l’inrevés– parlem català perquè prèviament tenim un caràcter col·lectiu català, més o menys diferencial;
salut i enhorabona pels teus articles, vaig llegint-los amb atenció; si et sembla adequat podem fer un intercanvi bibliogràfic de les nostres obres,
JCOB (tandemmix@mesvilaweb.cat)