El camp de l'Erra

CRÒNICA D'UNS TEMPS TRASMUDATS

Publicat el 30 de juny de 2009

UNA DATA MÀGICA?

Agafes un calendari. Tries una data qualsevol. Hi encares un focus. Una lupa. Va, posem que has triat el quatre de juliol, diada de santa Isabel de Portugal, una santa catalanoaragonesa…

Una santa que primer va ser nena, després va ser noia i va arribar a ser reina de Portugal i tot. Tenia una dèria per ajudar els pobres i els desvalguts (una assistent social avançada al seu temps, vaja).  El seu marit, el rei Dionís de Portugal, era una mica cràpula…En fi, tothom és com és. Mirant amb lupa el dia quatre de juliol també veiem que és el dia en què es va fer la declaració de Filadèlfia, la de la independència de les tretze colònies angleses d’Amèrica del nord. I també va ser el dia del naixement de l’Alfredo Di Stefano i de la Gina Lollobrigida. El quatre de juliol hi va haver uns incendis terribles a la Catalunya Central (que van arribar també als nostres boscos). Un quatre de juliol -tot això en anys diferents, suposo que ja ho heu pescat!- les Filipines es van independitzar dels EEUU. I també un quatre de juliol Hergé va publicar Les joies de la Castafiore. Amb això no vull dir que el quatre de juliol sigui un dia millor o pitjor que els altres, només vull dir que qualsevol dia pot ser especial si te’l mires fixament i amb bons ulls. I així, tenim que el quatre de juliol d’aquest any, aquest dissabte, també serà un dia especial per a algunes persones que conec. La data la van triar una mica a la babalà….però ara que hi hem encarat el focus, ara que hi hem acostat la lupa, penso que va ser un encert: casar-se el quatre de juliol segurament estalvia la penosa feina de portar ous a les Clarisses. Em direu que és agafat pels pèls. I sí. Però un s’agafa a allò -als quatre pèls, a un somni, a una dèria- que li dóna esperances: santa Isabel de Portugal, filla del rei català Pere III, quan va enviudar del cràpula i guerrer rei Dionís de Portugal es va retirar al convent de les Clarisses de Coïmbra i allà reposa. Invocant el seu nom -en el dia que el santoral catòlic li dedica- n’hi hauria d’haver prou per tenir bon temps i una bona festa. Que així sia!



  1. Hem tingut una bona cloenda del club de lectura de la biblioteca de Moià.

    Ha valgut la pena pujar a Moià, llibres, lectures i Desfent el nus del mocador.

    Gràcies

  2. Ja l’he acabat. Una lliçó d’estil, de llenguatge i d’estructura, m’ha agradat moltíssim, et felicito. Encara es troba A Bòsnia ens trobarem a les llibreries?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per Ramon Erra | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent