El camp de l'Erra

Conten que al meu poble hi havia unes velletes que es reunien vora una estufa i s’anaven explicant els seus dolors crònics, les malalties de parents i coneguts i les defuncions recents al poble i rodalies. Una d’elles -la més viva- va dir un dia a les altres: "per què no parlem de putes i així riurem?" Aquesta anècdota, potser inexacta, però bona per dir, m’ha vingut al cap mentre llegia "Memorias de una madame americana" (publicat per l’editorial mexicana, Sextopiso), un llibre on es parla bàsicament de putes; llegiu-lo, que riureu…. però potser també plorareu.

Nell Kimball va néixer en una granja d’Illinois, amb un pare fanàtic religiós i una mica bèstia i una mare que paria i avortava sense parar. Per sort -algú potser pensarà que per desgràcia- una tia seva li va obrir els ulls: "toda chica está sentada sobre su fortuna; si al menos lo supiera!" La Nell s’agafa el consell al peu de la lletra i construeix la seva fortuna i el seu ascens social -estem parlant de finals del segle XIX i primeres dècades del XX- a base de vendre el seu cos, primer, i de muntar cases de barrets d’un cert nivell, després. El  llibre de les seves memòries -que no es va publicar als anys trenta, quan el va tenir enllestit, perquè cap editor s’hi va atrevir- és divertit, amè, picant, però també filosòfic, profundament humà i una mica trist. Sobretot és políticament incorrecte: llegit avui encara pot molestar molta gent, amb el seu llenguatge groller, a voltes, i amb el seu punt de vista gens ni mica moralista…de manera que, pusil·lànimes i fleumes absteniu-vos! A estones sembla literatura eròtica, a estones un tractat sobre la prostitució d’abans de la Gran Guerra, alguns capítols tenen fins i tot un aire de novel.la dickensiana, però al final el que queda és la sensació d’haver conegut una mica més la societat nord-americana d’aquells anys de la febre de l’or, el naixement del jazz, la immigració, el racisme i la barreja racial, l’època de les accions de les grans companyies ferroviàries, els barrets de copa, els tres o quatre sostres d’enagos i les mil i una timbes, les grans apostes i la molta corrupció. La mateixa Nell reconeix, mentre es veu obligada a desmantellar el seu famós bordell del barri francès de Nova Orleans, que després de la Primera Guerra Mundial, aquell món que havia sorgit de la Guerra Civil americana, ja no va tornar a ser el mateix. El temps tot s’ho emporta.