UN SI ÉS NO ÉS DE MARGARIDES
N’havia vist alguna, de tant en tant, però ara que he començat a fixar-m’hi, he descobert que la cosa va camí de ser una plaga: les enganxines en forma de margarida a la part posterior dels cotxes. Abans de preguntar o de fer una recerca, m’he dedicat -cosa molt meva- a especular. Entre les diverses hipòtesis amb les quals he jugat -alguna de força descabellada, ho reconec- hi ha la d’una celebració de la primavera (o de la natura en general), un missatge ecologista, una alternativa anacional als toros i els burros, un símbol de l’amor lliure, una apologia de la perplexitat i el dubte eterns: sí-no, sí-no…pobre de mi!
Un cop investigat el tema he arribat a algunes conclusions: que no totes les margarides són iguals ni signifiquen el mateix; que estan proliferant per tres raons, com a mínim. La primera raó és que està de moda enganxar-se-la. La segona raó és que la porta el simpàtic Fernando Alonso a la granota i al cotxe (o la portava abans, això no ho sé del cert). La tercera raó és que és un símbol pels surfistes que es troben a Tarifa (això ho he llegit en algun lloc, però no ho he pogut comprovar). D’aquestes margarides n’hi ha, per tant, algunes que són la Margarida de Tarifa, d’altres que són una marca italiana que promociona l’Alonso, n’hi ha de falses, imitacions, margarides-margarides, flors boscanes….i cada dia n’hi haurà més. A mi, però, la que em cau més bé -i ara faré una mica de publicitat- és la que va posar de moda la casa basca de disseny Loreak Mendian (les samarretes de la foto són seves). El nom d’aquesta firma donostiarra vol dir Flors Muntanyenques. Però tranquils, no cal que patiu els que no vulgueu semblar seguidors de l’Alonso, les samarretes Loreak Mendian tenen altres dibuixos, tots molt bonics, per cert.
P.S. Aprofitant que m’ha sortit la cosa una mica publicitària, també he de dir que el títol del post d’avui l’he tret d’un conte meu, que forma part del recull Pólvora del quatre de juliol. Avui a les 19, 30 el presentem a la biblioteca de Calella.
Doncs jo, si ho trobo, posaré un adhesiu d’un gallaret al cotxe. Així de passada faig homenatge al teu post "Gall, poll o gallina…"
Carai quin punt, Loreak Mendian la meva marca preferida de
roba!!!! Ja coneixeu la meva afició per les samarretes "curioses"
(que crec que tu Ramon també comparteixes) . I aquesta marca de Donosti és
l’exemple més reeixit que es troba avui al mercat. També he de dir que la
samarreta de la Margarita Loreak, de moment no me la compraré pq la trobo
"massa poc exclusiva", digueu-me estrany!
A mi també m’agraden molt les samarretes amb lemes, missatges o dissenys estrafolaris, però aquestes de la firma donostiarra sempre les he trobades molt de pa sucat amb oli, ideals pels visitants del sònar i festivals pop, una mena de peix bullit tèxtil, vaja. Darrerament me les faig jo mateix, en tinc una de molt bonica amb un retrat de la Patty Hearst i el lema "Free Tanya" i un altra que la penso estrenar diumenge 27 abans d’anar a votar, amb el lema DISSIDENT.
Salut, Ramón, per vos i per a tots els lectors del blog.