UN RACÓ D’IMPERI (I)
Els vells balnearis, vistos avui dia, són llocs malenconiosos. Semblen habitats per fantasmes, esperits sempre a punt de soprendre’ns, per no dir espantar-nos: un gat sortint de sobte de darrere un paravent, la brillantor sobtada d’una dent d’or que xoca amb un mirall, la caiguda estrepitosa d’un bastó amb mànec d’ivori, un voleiar exagerat de cortines davant d’una finestra tancada. O un desficiós batre d’ales d’una família de cignes que llisquen dolçament pel llac….un món ditxós, el d’antany. Però sota hi solen haver aigües molt pútrides!
No ho dic només per la guerra, ben vuitcentista, de les aigües termals de Caldes de Malavella. Ni per la reivindicació, ben actual, d’aigua termal per a ús lliure del poble. Ho dic perquè mirant la foto d’aquest vell balneari estonià de Haapsalu, m’ha vingut a la memòria aquella obra de teatre d’Ibsen, Un enemic del poble, en què el doctor Stockman s’enfronta a tot un poble, el seu, a les autoritats, la premsa, al seu germà…per defensar la veritat: que les aigües termals del balneari, que dóna vida i prosperitat al municipi, estan contaminades. L’home acaba que ha de marxar del poble. Triomfa la mentida. Ho llegim i ens escandalitzem uns segons i no entenem per què aquella gent no obre els ulls…però mentrestant, la mentida, les aigües pútrides de la mentida que avui senyoreja per tot (premsa, parlament, empreses, etiquetes de productes, anuncis televisius, promeses electorals, promocions de cases, ONGs que rapten, víctimes que s’aprofiten, falses víctimes…), aquesta mentida generalitzada, va lliscant per sota nostre, contaminant-nos, posant el nostre futur en perill, però nosaltres mirem cap a una altra banda. Quan Estonia era part de l’imperi Rus, van fer construir una gegantina estació de tren a Haapsalu per poder rebre com cal la família del tsar, que es va acostumar a venir a prendre les aigües en aquest lloc apartat del Bàltic. Avui dia ja no hi arriben trens a Haapsalu, només autobusos. L’extraordinària parambana que cobreix les andanes i la majestuosa estació de trens, només serveixen per miroia. Fins i tot són massa grans i massa fredes, aquestes edificacions, per la funció que fan: d’estació d’autobusos per anar i venir de Tallinn! Són les coses que passen quan ets un racó d’imperi. Quan ja no et necessiten, t’abandonen a la teva sort. Sí que són malenconiosos els balnearis d’antany, sobretot els tancats.
Sí, som en un racó de l’imperi i els balnearis tanquen per manca d’aigua, però jo diria que els amos d’aquest l’imperi encara ens necessiten i ens volen munyir una mica més… Quan la llet surti agra ja ens la beurem nosaltres.