El camp de l'Erra

Aquest post número cent va dedicat als seguidors del Camp de l’Erra i a la gent que el diumenge 14 de desembre al vespre es va haver d’estar dues hores esperant les llevaneus a l’Eix, entre el trencant d’Olost i Vic (ignorats pel servei de carreteres, Catalunya Informació, premsa comarcal, etc.); em consta que, entre altres persones de bé, encallades a la neu hi havia dues actrius i un actor que venien de Prats, d’assajar el poema de Nadal.

Molt bones festes a tothom!

Buscàvem complir amb la dita,
que cada any ens invita
a passar les festes de nadal
cadascú al seu propi corral,

Però hi ha tal proliferació de nius
Hi ha tanta multiplicació de caus
Hi ha tanta inflació de llars
que,

en comptes d’obrint i tancant la nevera,
passarem les festes
a la carretera….

I tant!
Passarem tots els sants dies
anant
i venint
de casa els avis paterns,
dels materns,
dels divins.

Cert és que amb la longevitat
la cosa s’ha complicat:
hi ha pares, avis i besavis
dins el mateix ramat….
Però, clar, en diferent corral
En diferent niu
En diferent cau
En diferent llar…

I surt car
de benzina, si més non!
Don doron don

La parella –casada o juxtaposada– discuteix
(i no per poca cosa):
on passarem Sant Esteve,
a casa teva o casa meva?

 S’entén que la casa és el niu
L’origen
La germandat
El poble natal
La casa pairal.

Però la mobilitat s’ha disparat
i més si el matrimoni és se-
parat… 

Don doron don
toca abrigar i fer un petó al  nen
i ficar-lo sol en un tren
que el porti cap a la localitat,
on sa mare s’ha reajuntat,
per passar dos dies amb ella i el nou marit…
I els pares d’ell,
“ja t’ho he dit!”

Això si és que et fies
del servei de rodalies,
això si és que la catenària
no té l’avaria diària

El fill Nadal amb l’exdona
i Sant Esteve amb l’exhome
Cap d’any amb els avis materns
Reis amb els paterns
el dia dels innocents
amb uns altres parents
i el de la loteria
amb la dolça àvia Maria

Ave, ave maria,
que el dia trenta-u
si vols el tries tu
però el dia u de gener
decideixo jo primer.

La darrera nit de l’any
la passem vora la mar
bo i sentint les campanades
sota unes mantes arnades
i el primer dia a la muntanya
i l’entremig
entre llençols blancs….
blancs i  nevats;
l’orgue de gats!

Un cafè llarg i a fer
camí,
quina paraula més curta de dir,
però que llarga de seguir…

Sobretot si a les nou hem de ser
al meu poble natal a adorar
i a les nou i cinc tornar a ser
aquí
a portar un porró
de vi.

I això si no ha fet una gran nevada
i trobem la carretera
tallada…

I amb neu hi anem?
Per la neu que al camí hi ha
crec que hi podrem arribar!

O empenyent, empenyent
o posant les cadenes
o carregats a la grua
-ai que el cor se’m nua!-
però et dic que hi serem
abans que el Ton de la Bisbal
s’acabi els torrons,
que són molt bons,
la vigília de Nadal!

On the road la nit serena
On the road que ja venim

Camí,
quina paraula més curta
de dir
però que llarga
de seguir…
Sobretot si està glaçat
i el cotxe se’ns ha
                    entravessat…

I la nit de Reis
la podríem passar al teu poble
i l’endemà al dematí
ja podríem tornar a ser aquí,

si no és que hi ha un pam de neu
I
ens
toca
venir
a
peu
o a l’autovia hi ha gel
i tot plegat ens ve d’un

pèl

o tot el camí és gebrat
i Jesús fa dies que és nat!

Així no podem continuar:
alguns corrals s’hauran de tancar!
Si no és que afegim encara més festius,
que ens permetin anar escalfant nius.

Si no és que el servei de carreteres
escampa prou
sal
i prou
potassa
i ens podem desplaçar segurs
per Nadal!
O és demanar massa?