El camp de l'Erra

Setanta anys vertiginosos, han passat, des que els aliats van desembarcar a Normandia en tal dia com avui. Entre els joves americans que van fer aquella campanya hi ha un xicot, l’Ignace, que ara puc dir que conec…

Va fugir de la Viena nazi, on la seva família, banquers jueus provinents d’Odessa, havia tallat el bacallà anys enrere. La muntanya russa europea. Tot això ho he llegit a La llebre amb ulls d’ambre, un text molt recomanable escrit per Edmund de Waal, nebot d’aquest Ignace, l’oncle Iggie que s’havia allistat a l’exèrcit a Califòrnia com a oficial d’intel.ligència del Setè Cos. Després, aquest oncle aniria a parar al Japó i amb ell la col.lecció de Netsukes (miniatures japoneses d’ivori o fusta) que són el fil conductor del llibre. Normandia com a símbol d’un canvi d’època, com a inici de les grans onades de gent: Europa i el món ja no van tornar a ser el mateix. Un altre escriptor, en aquest cas el caribeny d’origen hindú i britànic d’adopció, V.S. Naipaul, premi nobel 2001, explica que quan va arribar a Londres el 1950, procedent de la seva Trinidad natal, va assistir a l’inici del gran moviment de gent que tindria lloc a la segona meitat del segle XX, un moviment i una barreja cultural de més grans dimensions que el poblament dels Estats Units. Si aquest va ser un moviment essencialment d’europeus cap al Nou Món, el d’ara seria “entre tots els continents”. Tot això ho explica a la  novel.la autobiogràfica El enigma de la llegada. Les ciutats com Londres es convertirien en Romes modernes i “les visitarien, per aprendre, per conèixer els productes i els costums elegants i la llibertat, els pobles bàrbars de tot el món, pobles de la selva i del desert, àrabs, africans, malais…”