El camp de l'Erra

Un altre Nadal a la carretera: paradors, hostals, corrals, portal… qui sap, potser aquestes festes resseguirem -en família o sols com mussols- la geografia catalana més mítica. Aquells paradors, aquells corrals on ens vam refer, aquells no-llocs on vam arribar marejats, on vam vomitar… pastorets com hem sigut tots per aquestes carreteres de Déu!

Proposo una llista, que sempre es pot ampliar. Neu al Bruc, a la Panedella, boira a can Pamplona, gel al Lleó; vomitada a la collada de Toses, arcades a la Cantina de Vallfogona, lleu mareig al Cobert de Puigcercós. I aquella truita a les Quatre Carreteres i uns calamars al restaurant Tibidabo i pamtomàquet amb llangonissa al Túnel de Sant Quirze un dia molt ventós. Fred, fred de peus a cal Rosal, la Solana del Ter, el túnel del Cadí. Suant, rient, cantant a la Porta Catalana, le Village Catalan, les Mallorquines, uns dies de forta calor. I una prostituta fent les seves feines a Tagamanent. Gebre al Roser, molsa a Coll de Revell i boix grèvol al Boix. Sant Cristòfol, Santa Anna, Sant Joan, Sant Pere, Sant Ramon. Penedès, Cerdanya, Urgell, Berguedà. Empordà i altra volta Empordà. Vilanant, Vilafant, Vilatenim. Verges, Pau, Ultramort. El Pertús, el Coll d’Ares, el Coll de Pal. Autopistes, carreteres i camins. Tots hem sigut pastors. Recordem molts paradors, hostals, cantines… corrals on ens vam refer. Abeuradors on ens vam saciar.