NO ENS MOQUEM AMB MITJA MÀNIGA!
Res, que acaba de sortir un llibre meu, una novel.la de 206 pàgines. Porta per nom DESFENT EL NUS DEL MOCADOR. La publica la gent de La Magrana i m’han dit que ho fan amb “molta il.lusió”. Jo també, faltaria més, estic il.lusionat amb el llibre (la meva primera novel.la per a adults; els altres eren reculls de contes o llibre de viatges). Els primers lectors diuen que enganxa….però clar, què m’han de dir a mi! L’argument -fins on es pot explicar- va d’un cambrer, retirat a la força per un accident, que es disposa a escriure sobre la parròquia del bar de carretera on ha treballat durant anys. La parròquia, ja us la podeu imaginar….
…sobretot els que em coneixeu o heu llegit algun dels meus anteriors llibres. Però un cop retirat, al cambrer li continuen passant coses. I algunes de les coses que li passen són estranyes, esperançadores o divertides. El passat li va venint al cambrer en onades. També hi ha una gitana que prediu el futur; a vegades l’encerta, a vegades la caga i sovint no diu tot el que veu a venir. Hi ha algun secret de família, molta terra a l’Havana, molta xerrameca de bar. Hi ha, també, companyonia i amistat. Amor i aventura. També hi passa alguna cosa extraordinària, faltaria més! Ja ho veieu, no ens moquem amb mitja màniga. Qui vulgui un tast de la novel.la, trobarà el primer capítol en pdf a Vilaweb Lletres. Si algun dia la llegiu, espero que ho passeu tan bé com ho he passat jo escrivint-la.
Ah, i moltes gràcies a tots els lectors del blog: aquesta setmana hem arribat a les 10.000 visites.
Felicitats company. Ja se quin llibre llegir aquesta setmana santa a las vegas, entre taula i taula de blackjack.
Moltes felicitats per la teva nova creació. Jo, que la vaig llegir d’una tirada, només puc que elogiar-la… Com ja he dit en alguna ocasió Desfent el nus del mocador és una torrentada d’històries, una allau d’imaginació.
És veritat que Joquesé se’n va a Las Vegas?
Hola Ramon. Primer de tot felicitats! M’he llegit el capítol i la cosa promet. La veritat és que després de les experiències viscudes en els teus reculls de contes de La Flor i Pólvora ja tinc jo ganes de tenir a les mans una novel·la teva. I això del bàrman, molt encertat venint de tú. M’imagino la quantitat de ‘material’ que has recollit al llarg dels anys darrera el taulell. Els bàrmans has estat durant molts anys els verdaders psicòlegs i ‘escoltadors’ de la gent.
Per cert, ja és a les llibreries?
Fins aviat
HOla R.
Enhorabona per la publicació de la novel·la.
Aquí a la biblioteca ja n’hem comprat un parell d’exemplars i aviat estarà disponible pel qui la vulgui llegir,…jo en tinc moltes ganes i quan acabi el llibre de la Carson McCullers que estic llegint m’hi posaré de pet…. si les histories curtes em van agradar moltíssim segur que la novel·la no serà menys…una abraçada….
Ramon, doncs jo com molta gent, també friso per llegir la teva novel·la. Però ara estic empantanegat amb Les Benignes, de Jonathan Littell, que precisament lleuger no és, però molt i molt recomanable.
Ja en parlarem.
Salut i comarca.
Primer de tot enhorabona pel llibre!! Va ser tota una sorpresa anar a la llibreria a donar un cop d’ull i topar-me amb la teva novel·la! I com que els teus contes em van agradar molt vaig sortir de la llibreria amb la teva novel·la sota el braç.
Canviant de tema, una qüestió que et voliem fer des del “Tutitut” és si seria possible fer-te una petita entrevista. El “Tutitut” és una revista que fem gent de l’instiutu Jaume Callís de Vic en clau d’humor, sàtira, una mica de mofa del professorat i també algunes resenyes literàries i altres articles d’opinió diversos. Com ens podriem posar en contacte amb tu?
Moltes gràcies per tot!! Enhorabona pel llibre i Salut!!
Només volia comentar que ahir a la tarda vaig començar “Desfent el nus del mocador” i ara l’acabo de llegir. M’ha agradat molt, i espero que tingui el ressò que es mereix. M’agraden especialment els mil detallets aparentment insignificants que hi ha escampats aquí i allà, i la “sensorialitat” que impregna tota la història, que gairebé es pot tastar, veure, escoltar, flairar, palpar…
I la llengua és molt fresca, natural, rica, segura i àgil.
UN LLIBRE PER RECOMANAR ALS BONS LECTORS!
Ramon només felicitar-te, ja sé que ho faig tot una mica al revés o en l’ordre que no toca però és tal com faig les coses. Abans d’anar a Ginebra em vas ensenyar la teva petita joia, aquella noveleta que deies dés de fa temps que escrivies. Vas anar a la ràdio, cosa que també m’havies dit com a amic, l’acabo d’escoltar i descarregar a l’ordinador i ara t’escric aquestes ratlles en el teu bloc. L’ordre no és el correcte però el meu entusiasme per tot el que fas és en l’ordre correcte.
Salut!
Se’t felicita. Una bona novel·la. M’ha agradat. Només m’han calgut dos dies. M’han agradat les descripcions, els personatges, les històries (perquè al cap i a la fi són diverses històries i una), els detalls, les reflexions…, però m’he perdut en algun aspecte simbòlic i fantasiós. He observat que el context geogràfic és positivament imprecís, vull dir que podria ser Occitània, Texes, la Segarra… De nou et felicito i endavant.
Qui em diria a mi,que el mateix dia de Sant Jordi enmig de Barcelona, em retrobaria alhora, amb un vell amic, un escriptor i un llibre.
D´això se´n diu un dia de sort o en aquest cas una diada de sort.M´ ha agradat moltíssim tornar-te a veure,llàstima de les presses,en aquest cas justificadíssimes perquè havies d´arribar a la teva primera firma de llibres…Quin luxe!.
Sovint em recordo de la teva imensa paciència escoltant-me a la barra…
En fi,demà mateix em compro la novel.la i m´apunto a la llista dels teus seguidors.Enhorabona,és molt gratificant saber que els somnis de vells amics es fan realitat. MONTSE.
Benvolgut Ramon:
Soc d’una llibreria de Badalona, Saltamartí llibres.
T’escric per dir-te que el teu llibre m’ha agradat molt.
És una història molt ben lligada, els personatges estan molt ben perfilats i la manera d’escriure excelent, la localització passa a catalunya pero tambe “a las vegas”. genial!!
Moltes gracies per aquest llibre tan interessant novedos i ben escrit
Gerard Remendo
Saltamartí llibres
Ostres Ramon,avui l´he acabada i això tenint en comte que sóc mare d´un parell de personetes,t´asseguro que és un rècord…
M´ha encantat, m´ha enganxat i m´ha encisat,el personatge de la gitana Teordormina m´ha agradat especialment,potser perquè quan se´n parla me la imagino com si l´hagués conegut..no sé ben bé…
Enhorabona una altra vegada.Ara em de veure´ns perquè em faria molta il.lusió que me la dediquessis,que no en tinc cap de dedicada per un ESCRIPTOR!!!
Bon dia Ramon,
Vaig sentir parlar del teu llibre en el programa “l’hora del lector” i em va fer gràcia no sé perquè em va fer gràcia. Vist que visc en les illes i a vegades és un poc difícil trobar alguns autors el vaig encomanar i la veritat és que em va encantar. Coincideixo plenament amb els comentaris sobre la Teodomira que pareix que la coneguis, crec que en tots els pobles hi ha una Teodomira.
Sobre el llenguatge m’ha agradat veure-hi reflectit lèxic propi de les meves terres com el “aviam” que no sabia segur segur si era correcte. Res més. A veure si vens per Mallorca a signar llibres em faria molta il·LUSIÓ