El camp de l'Erra

Al Conflent, enfilant-se rost i d’esquena i amb graons de pedra, pel vessant de la muntanya, hi ha un poble amb moltes hores de sol, molt cuidat, de mal caminar, que mira al Canigó de cara. Per fer venir la gent del nord a gastar euros, diuen que és “un dels indrets més bonics de França” i “un dels pobles amb més dies de sol de França”…perquè el món, per a alguna gent, s’acaba a França. Però a Eus hi ha una casa i una cortina que s’infla i gats que ronden i una dona que havia dormit amb Boris Vian… 

Ursula Kléber, vídua de Boris Vian -aquest juny va fer cinquanta anys que va quedar vídua- passa llargues temporades a la Catalunya nord. Ella i Hot d’Dée (de llarg el millor ballarí de bebop del Tabou, segons el mateix Vian) mantenen la Fundació Vian, amb seu a Eus. Però d’Dée ja no balla com abans i l’Ursula també s’ha fet gran. És per això que passejar per Eus, topar amb la finestra de la seu de la fundació, veure una cortina que  s’infla, observar un gat que passa per la sala i, molt al fons, veure una ombra de dona que va cap a una gandula (o balancí o butaca) i pensar que aquesta ombra és de la que fou la darrera dona de Boris Vian i que junts van viure tot allò de Saint Germain, del Tabou, del Jazz, de la Patafísica i dels existencialistes, fa com enyorança; i pensar que eren joves, bevien, ballaven i s’allitaven, tot plegat fa venir un calfred al clatell, pel pas del temps, per la relativitat de totes les coses (inclosos l’art i la literatura i l’allitar-se) i també dels límits de la fama. I de les hores de sol. I de les pedres més ben posades del Conflent, de Catalunya o de la Grandíssima França. Amb tot, a Eus, on es fa un festival d’estiu (organitzat per la fundació Vian) es respira un cert aire de dignitat i temperança (i és un orgull que allò sigui terra catalana). Els seus carrers empedrats i rostos i encimbellats i d’esquena i els gats i les vídues i els balladors de bebop dels anys cinquanta, tot plegat encomana la sensació rara de món imaginari, de poblot inventat, de miratge poètic, d’indret trist i alegre i de faula. I et vénen ganes de tornar a llegir l’Escuma dels dies. De tornar a ser jove i tornar a llegir aquesta novel.leta de Vian (però poder-ho fer per primera vegada).