El camp de l'Erra

És com si entre matí i tarda duguessis a la butxaca uns sis euros per anar repartint. Això és el tren de la costa. I com s’ho fa la gent que demana? Hi ha diverses tècniques. Fer pena, grinyolar, fer-se plànyer, aquesta seria la bàsica. Després hi ha la música, enllaunada o mig enllaunada, guitarra sola, dues guitarres, guitarra i veu…Hoy en mi ventana luce el sol, mi corazón…Por que te vas? Por que te vas?…Sempre les mateixes melodies. Alegria, emprenyamenta, pena. Depèn. Els mocadors de paper amb una nota escrita a màquina. Van passant a deixar i tornen a recollir. Penses que si els compressis no els faries servir. Per què? Et preguntes per què. Sembla la safata de missa, aquest passar i recollir en silenci. La lambada. Ara toca la lambada, naaa, na,naaa, amb acordió….Dios os lo pague! Darrerament hi ha la técnica de fer-ho en català. Perdonin, però tinc una nena…Una nena de tres, quatre, cinc anys. La de dir que t’han robat i necessites diners per tornar a Girona. Girona sempre agrada. I ara els trens, alguns trens, arriben a Girona. Funciona bastant. La de portar cadells i demanar per comprar pinso. Funciona que t’hi cagues. La darrera que he vist és la d’estar emprenyat. Fer un discurs de mira jo era com tu fa ben poc però ara no tinc feina i no puc pagar el lloguer i sóc al carrer i tinc canalla i mira…càgum seu, aquí hi ha vuitanta persones, els foto el gran discurs i ni cas! Tot això com si pensés en veu alta, el demanador. I va rondinant…Perdoneu, però és que estic desesperat… Perdoneu-me! I clinc, clinc, la xavalla va caient dins el got de plàstic. Deu ser espontani, però, i si fos preparat? Quina performance no seria. El “jo era com tu, fa ben poc” és definitiu. No pots dir jo no sóc d’aquí i mirar cap al mar. Et preguntes si ho has fet bé, avui. Si has repartit els euros a qui se’ls mereixia. Mereixia? No es mereix tothom tenir una vida digna? Tens una mala sensació. No només de si ho has fet bé, també de si ho havies de fer, si t’han enganyat, si és manera d’ajudar la gent. Si treballen per altres. Aquestes no són coses que es fan per gust. Doncs què? I tu què? I de quin món ets tu?