El camp de l'Erra

Howards End és un misteri. A la novel.la més o menys tot té una lògica, però la cosa que per mi la fa gran, i qui sap si immortal, és el misteri, la qüestió que en el fons queda sense resposta. Per què la senyora Wilcox vol deixar la casa a la Margaret? I detall encara més important: per què els mobles dels germans Schlegel, tot el parament de Wickham Place, quadra a la perfecció, lliga, entra, s’adiu, té les mides adequades per ser el mobiliari de Howards End? No cal parlar de l’espasa… A mi m’agrada pensar que tot això ve de molt enrere. Hi dono unes quantes voltes més mentre deso el llibre, em preparo un cafetot, encenc una espelma i espero que arribi el fred intens que ens han promès els metereòlegs de cara a la setmana dels barbuts. La senyora Wilcox és un misteri (al cinema era la Vanessa Redgrave), però també és un gran misteri el casament de la Meg amb el vidu. M’agrada aquesta casa, la descripció d’aquesta casa, les boires de Howards End. De fet, m’agraden les cases velles. El misteri de les cases velles. I rellegir novel.les rebregades.