El camp de l'Erra

Avui dia dins els trens hi ha molta competència. Puja un músic i en baixa un altre. Hi ha moments que dius…aviam com acabarà tot això. La competència és dura, però també hi ha bona fe…

N’hi ha tanta de bona fe, que dius, senyor! Per exemple et trobes un guitarrista que fa jornada completa al tren del Maresme i ja comença a l’estació de, posem, Canet. Allà hi ha una dona que estén la roba i sent el guitarrista que assaja. Entra un moment a casa -una d’aquelles cases amb el pati vora l’andana del tren- i en torna a sortir amb un bitllet de cinc euros.

El músic, el guitarrista, puja al tren. Dins el vagó hi ha una noia que sembla argentina i també va amb una guitarra i també canta. Ell se l’escolta amb respecte. Li donarà una moneda? No. El guitarrista, que sembla xilè, baixa a l’estació següent i puja a un altre vagó. Més avall, tres o quatre parades més avall, puja un acordionista amb aires de gitano romanès. Es mira la guitarrista argentina que abans ha estat mirada per l’altre guitarrista, el xilè. La guitarrista argentina passa el barret i l’acordionista romanès engega amb la seva balada. Ella l’escolta. Li donarà una moneda? No. Baixa. Més avall puja l’avi de l’harmònica, amb pinta de nòrdic, d’antic hippie nòrdic. Després ve el dels mocadors de paper, sembla andalús, escolta l’avi de l’harmònica, li donarà una moneda? No. I l’avi de l’harmònica, li comprarà mocadors? No, no en necessita. Però és que a més puja una noia que també ven mocadors de paper, és una noia ben catalana. Ella no pot comprar mocadors a l’altre venedor de mocadors, seria absurd. El que té mocs no sap a qui comprar-ne. Puja un mestre que fa anys que està a l’atur. Això diu. El tinc molt vist. Va amb unes cartolines on ho explica. En català i en castellà. Puja l’altre home de l’harmònica, el que sembla portuguès, i el mestre no se l’escolta. Baixa. No té temps, ha d’anar per feina. Ha de captar. L’home toca una melodia. Passa el barret. Hi ha gent que es remou al seient. Qui més qui menys es rasca la butxaca. Col.laborar o no col.laborar. Cada dia el mateix. Hi ha un baixar i pujar etern. El tren va tirant. A la tornada, més o menys igual. Hi ha molta competència. És ben cert.