GUARDIOLA (ENTUSIASTES DE)
Sempre hi ha algun motiu per estar contents. Ara mateix tenim aquest Guardiola que entrena el Barça (que entrena la colla de ricatxos que són els jugadors del Barça). I és ara quan el Barça dóna el millor que porta dins. És curiós que no s’hagi “desfermat” el gaurdiolaentusiasme, mentre que els obamaentusiastes campen sols pels carrers (i això que Obama -quina delícia, és esquerrà: no li falla ni un detall!- encara ho té tot per demostrar). No valen les comparacions. Ja ho sé. Però el futbol…
….el futbol interessa més que la política (sembla), per això trobo tan important que la gent del futbol també sàpiga parlar, comportar-se, treballar, entusiasmar, engrescar i fer somiar. Jo, que no sóc gaire de futbol, confesso que m’he fet entusiasta de Guardiola. I no perquè reconegui que llegeix poesia -que tampoc no hauria de ser un mèrit, en principi- ni tampoc perquè s’hagi presentat com a seguidor incondicional de Martí i Pol. I aquí deixeu-me fer un incís:
Mai em va agradar -ni m’agrada ara- aquesta mena de seguici, de cort aristocràtica, que es va muntar al voltant del poeta de Roda. Sempre he pensat que això el perjudicava més que no pas el beneficiava (i en canvi beneficiava més als “cortesans”). El temps m’ha donat la raó, en part. Per una banda, l’embaf Martí i Pol l’ha perjudicat (de moment), tot i que amb els anys la seva figura recuperarà el seu lloc, que potser no és l’Olimp, però segur que és un bon lloc. I sobre els “cortesans” de la Cort del de Roda, he de confessar que, a part del Llach, que sempre m’ha agradat (menys quan es passa de rosques amb el tema Martí i Pol), la resta, en la seva feina fora de la cort, m’ha sorprès molt gratament. Jo no podia ni veure la Tura fins que es va fer consellera i la vaig començar a valorar molt més (i en alguns episodis l’he admirat i tot). I pel que fa a Guardiola…d’això estàvem parlant.
Torno, doncs, a l’entrenador actual del Barça, que representa “les virtuts” més bones d’aquest país: constància, treball, entusiasme, fredor, il.lusió, confiança, por a les pedregades, amor i dedicació a un somni, fidelitat, rauxa, compromís, imaginació, respecte per l’adversari, austeritat, elegància…Entenem-nos, Guardiola no és el típic paio que ganduleja pels platós de Gran Hermano, ni tampoc és el dropo que es pensa que sent famós, dient quatre gracietes i renegant, ja està tot fet. I és jove. I té èxit. I parla català. I diu coses interessants.
Pel que sé de tota aquesta història de la cort martipoliana, jo diria que el mateix poeta tampoc no n’era gaire amant.
Pel que fa a Guardiola no en puc opinar: no m’agrada i no miro el futbol.