FILLS DE LA MITJANIT, UNIU-VOS!
Casualment jo “em trobava” a Bombai quan hi va haver les explosions l’altre dia. No les vaig sentir, perquè estava aïllat per les orelles d’una butaca. No havia “estat” mai abans a la ciutat ni tampoc a l’Índia: la veritat és que en tenia una imatge una mica distorsionada. Ara la cosa ha canviat…
I com és l’Índia? Coi sé com és! Ningú ho sap. Jo només puc dir que fins que els britànics se la van inventar no existia. I quan va “aparèixer” als mapes oficials el 1947, l’antiga colònia va tenir una gran feinada a autoconstruir-se (una feina que, em temo, encara no ha acabat). Saleem Sinai, fill de la mitjanit (la del 15 d’agost del 1947, quan ell i l’Índia van néixer) té el do d’inventar-se uns pares nous cada cop que els necessita. És molt lleig Saleem, però té un fotimer de dons i poders (entre d’altres el de comunicar-se telepàticament amb la resta de fills d’aquella mitjanit). Gràcies a l’editor de Bromera, un tal Girbés del País Valencià, i gracies a Salman Rushdie (autor del llibre Els fills de la mitjanit), podem anar a conèixer una mica més l’Índia, però sense aixecar el cul de la butaca. I és que amb llocs d’aquests rics, complicats, barrocs i imprevisibles no hi ha altra manera que la sàtira política, el realisme màgic i la tradició oral per entendre alguna cosa. L’imaginari d’aquella banda de món i la seva tradició oral, de pas, també vivifiquen literatures com l’anglesa, sempre sobrada de rectories i pastes de te. A aquest llibre (la portada del qual sembla de best-seller) li han donat fa poc el premi Best of Booker (el millor Booker dels quaranta que hi ha hagut). Poca broma amb Els fills de la mitjanit, perquè ja és un clàssic imprescindible. I a més passa en bona part a Bombai. Per això deia que jo “em trobava allà” quan hi va haver les explosions l’altre dia. I és veritat.
El teu bloc m’ha fet pensar en la meva tieta del Cobert, que deia que la millor manera de viatjar era asseure’s a la butaca i posar el canal de tv “Viajes” o rellegir una revista de viatges. Deu haver canviat d’opinió perquè aquesta setmana que vivim l’ha passada a Nova York amb dues amigues.
No conec l’Índia i he llegit poc sobre ella, però sé que és difícil conèixer-la. Potser sabrem d’una ciutat o d’un estat, sabrem de tradicions o creences, de tragèdies o de la fabricació de la bomba atòmica o de molts altres aspectes, però conèixer què és l’Índia, no. Hi deu haver moltes índies. Desconeixia, fins fa poc, que el nom oficial de Bombai és Mumbai. Jo a tot arreu veig escrit Bombai o Bombay, en canvi es diu Mumbai!. Si desconeixia el nom de la ciutat més important de la Índia, imagina’t que difícil deu ser conèixer-la.