Ja fa bé la Carme Chacón de presentar oficialment la seva candidatura a la secretaria general del PSOE des del poble natal del seu pare, a la província d’Almeria…
Honrar el poble dels pares i dels avis és una cosa bona i necessària. Ara, suposo que és conscient que amb aquest gest fa paleses algunes coses. Demostra que deu saber com són alguns dels militants, i possibles votants, del seu partit (i d’altres d’abast espanyol) i també dóna un missatge molt clar a una altra gran quantitat de persones: no n’hi ha prou amb dir ben fort i ben convençuts “Viva España”, fa falta també passar una espècie de prova d’idoneïtat basada en els orígens… ai, però, que sempre hi ha perepunyetes que no troben mai prou bons ni prou nets els orígens dels altres. Ja m’enteneu. Un servidor vaig estar molt content que un cordovès arribés a president de la Generalitat (una altra cosa és com va governar), però ara sé que si un dia em vull presentar a la secretaria general del PSOE, cosa que de moment veig una mica lluny, no ho podré fer des del poble del meu pare -que dit sigui de passada és el bonic llogarret de Sant Martí d’Albars-, més aviat hauré d’amagar-me d’aquest fet vergonyant. És el missatge que ens dóna la Carme. No que no hi ha catalanofòbia, no. Però els catalans som una gent una mica rara, no trobeu?