EL PARE CARBASSER QUAN VA TORNAR DE LA GUERRA…
..va portar… set carbasses. Que no, que van ser vuit. Deu carbasses! Abans d’aquest “bàrbar” costum de buidar-les i ficar-los candeles dins, les carbasses ja ens transportaven. Però, de quina guerra venia el pare carbasser?
No se sap. Com tantes coses, viu al fons de les desenfocades instamàtic de la nostra infantesa. Venia el pare carbasser, normalment una tarda plujosa, al porxo de l’escola, perquè no es podia jugar al pati. No recordo felicitat més gran. En canvi, la carbassa simbolitza el rebuig amoròs: es veu que a pagès, si el fadrí que havia anat a festejar una noia es trobava el segon dia que la mare d’ella li oferia un plat de carbassa, això volia dir que ja no calia que hi tornés. Tot plegat molt fi. Les carbasses dels exàmens vindrien d’aquesta mateixa simbologia del rebuig. També es parla de la carbassa que duien els pelegrins amb aigua: donar carbassa voldria dir, “fes el teu camí o ves-te’n lluny!” Els que hi entenen més, però, diuen que tot això ja ve de l’antiga Grècia. Es veu que allà la carbassa es considerava antiafrodisíaca. Diuen. Jo no m’ho crec. Perquè, d’on vénen les carbasses? Qui les va portar a Europa? Ja hi eren de sempre? D’on coi venia el pare carbasser? Per sort, torna a ploure.
Crec que sempre han sigut aquí, a Europa. El pare carbasser devia venir de tantes guerres en que quan tornaven ja ningú els recordava de temps que havia passat. Una carabassa per any sense retorn. Com Odiseu. Millor això que fer-ne carotes.