El camp de l'Erra

CRÒNICA D'UNS TEMPS TRASMUDATS

EL CAP DE SETMANA QUE VAM VIURE “PERILLOSAMENT”

Un cap de setmana com el que acabem de passar no s’oblida fàcilment. El divendres ens queia damunt una galleda d’aigua glaçada (no, l’efecte no era d’aigua glaçada, era d’oli bullent) en forma de lletra petita de la sentència de l’Estatut (un cop capat de tots dos ous). Dissabte a Barcelona, i a altres indrets, també al meu poble, sortia al carrer un nou país, desacomplexat. Diumenge tothom pendent d’un partit de futbol. S’ha de dir que el tema de les banderes…

…el tema de les banderes és apassionant. Posem un poble gran -o una ciutat petita- de la costa catalana on per primera vegada després de mort Franco apareixen un nombre considerable de banderes espanyoles als balcons (quinze o vint entre barris i centre). La gent s’ho mira de reüll. El dissabte, per cada bandera espanyola se’n posen quatre o cinc de catalanes (moltes d’elles estelades)… a la tarda a Barcelona hi ha la manifestació. La gent s’ho mira de reüll. Al poble gran hi ha “focus” de banderes: davant de les espanyoles proliferen les altres. Gairebé no hi ha banderes solitàries. Som un país complex i cada poble també és complex: a més a més hi ha banderes de l’Uruguai, del Paraguai, d’Argentina i de Brasil. Ah, i un mocador de Pamplona en un balcó. I moltes del Barça. Arriba la nit del diumenge. Fa calor. Els balcons són oberts. El partit se sent, vulguis no vulguis. Guanya Espanya. Sonen coets i clàxons (més o menys com quan guanya  alguna cosa el Real Madrid). Algú crida des d’un balcó -el mateix balcó des d’on se sol cridar “a joderse” i “olé esos huevos” quan el Barça perd.  Allà la nit del diumenge es crida que “somos los mejores del mundo” i que “hemos podido”. Una veu anònima, des d’un altre cantó, crida ben fort enmig de la nit hostil: “BARÇA!”. Es fa un silenci tens al primer balcó. Una veu de dona afirma sense gaire convicció…”también está Casillas.” Té raó. Dimecres, passada la tempesta, les banderes continuen als balcons. Un nen petit pregunta al seu pare:
¿Què hi fan tantes banderes als balcons, papa?
I el seu pare no sap per on començar.

   



  1. Sí, tot plegat ha estat mogudet, els sentiments nacionals han esclatat de forma eufòrica aquests dies, per una i altra banda….

    I parlant de banderes al barri de Gràcia també el tema estava mogudet …hi havia una guerra de banderes camuflada entre l’espanyola i la senyera… “Nosaltres no hem de treura la senyera  fins que el del davant no tregui l’espanyola” em deia un veí…  que em va sonar a: “Soldat hem d’aguantarem les nostres posicions fins que l’enemic es retiri!”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per Ramon Erra | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent