CIMS BORRASCOSOS PATRIMONI DE LA HUMANITAT?
De moment encara no hi ha cap novel.la, que jo sàpiga, patrimoni de la humanitat (en el sentit UNESCO, esclar). Es veu que ara, però, “els paisatges que van inspirar” la novel.la Cims borrascosos, de l’Emily Brontë (i les altres novel.les famoses de les seves germanes, Jane Eyre, de la Charlotte i Agnes Grey de l’ Anne), juntament amb el poble i la rectoria de Haworth….
..són entre les candidatures que s’estan discutint a Anglaterra per presentar aquest any. Jo, la veritat, quedo de pedra. Aquella rectoria llòbrega voltada de tombes (ha de ser llòbrega per pebrots) de la parròquia de Saint Michael and All the Angels, on es van criar les tres inoblidables germanes Brontë, aquells erms solitaris –si és que encara queda algun lloc solitari al nord d’Anglaterra–, aquell ermàs, aquell bleak plateau, aquellos pàramos… He buscat informació, no us vull enganyar, i he descobert que Haworth ja al segle XIX era un lloc poblat i amb indústria: res a veure, doncs, amb la solitud, els erms ventilats o amb els cims borrascosos. I és que tota la solitud, tot el vent, tot el misteri, tota la violència, tot l’amor, eren dins la rectoria dins el cap de les germanes. Jo deixaria de banda els paisatges, el poble i fins i tot el conjunt de rectoria i parròquia i em centraria –cas de ser dels promotors de la candidatura a la UNESCO– només en la sala familiar (potser en la llar de foc, el pare i el germà) i després ja aniria cap a l’interior de les noies (si és que l’interior d’unes noies pot ser patriomoni –intangible, només faltaria!- de la humanitat). Moltes vegades he pensat que m’agradaria visitar aquella sala de la rectoria, aquell lloc on es va produir aquella estranya i feliç (o infeliç, perquè la literatura surt molts cops de l’avorriment o de la infelicitat) creixença d’una cadellada de noies tocades pel geni de la literatura i mortes totes prematurament. Després, però, penso que és millor que no hi vagi.
..