AQUEST TEMPS ESVALOTAT…
Plou i fa sol. No sé si m’agrada més quan plou o quan no plou. La primavera és esvalotada, per naturalesa. Aquest any, a més, plou molt i molts dies i molts litres, i no sempre aigua clara…
També entren en erupció els volcans d’Islàndia. I llavors plouen cendres. I si fa una nit clara, també poden ploure estels. Però no fa nits clares, aquesta primavera tan moguda. Les nits són fosques. Corren draps per davant la lluna. Fa vent, que mou les persianes. Cauen gotes grosses sobre la taula de la terrassa. Plou fang i el cotxe s’embruta. Plou fort i es formen bassals i baixen rieres roges, fangoses. Surt el sol i no és segur i no escalfa prou i no dura gota. Els blats no creixen prou de pressa i els que han crescut s’aplanen. Es formen bassals. S’omplen les basses. Corren les rieres i els torrents i les torrenteres i ragen les fonts. Alegres; corren alegres, les aigües desbocades. Fang, fang i més fang. Roderes. Fondes i més fondes, aquestes roderes. Camins escorxats. Arbres joves caiguts. Arbres vells esberlats. Plou i no fa gaire sol, aquesta primavera. Ja ho diuen: vivim uns temps trasmudats. Com ha sigut sempre.