Anant cap a Alacant -per interior-
Fa dies que només escolto una cançó. Sentir-ne en sento moltes: ràdios, botigues, bars, a tot arreu hi ha música, però la veritat és que no hi poso atenció. Això que em passa tampoc és nou en mi, a voltes sóc un xic obsessiu i quan agafo una dèria, una mania o una cançó, no les deixo anar. Això dura, normalment, fins que una altra dèria, mania o cançó la substitueix. Però la cançó d’avui, la d’aquesta setmana, aquesta de la qual vull parlar, se m’ha agafat com una llagasta (si les llagastes tinguessin alguna cosa de positiu, diria que estem davant d’una cançó llagasta); com les llagastes, em xucla la sang.
A voltes necessites la cançó
Quan vols estar despert, alerta i sobri
Anant cap a Alacant -per interior-
On diuen que has guardat tots els teus codis
Me n’ha parlat gent diversa, però una persona en concret, l’Oriol, em va insistir i insistir: encara no has escoltat el nou disc del Feliu Ventura? Al cap d’un mes: Ja has escoltat el nou disc del Feliu Ventura? La veritat és que el disc -que tothom diu que és tan bo- no l’he arribat a escoltar sencer. M’he quedat encallat en la cançó número dos. I aquesta és la melodia i la lletra que trio per al meu bloc, avui, dia especial en què hi haurà -si tot va bé- la visita número mil a aquest Camp de l’Erra. Espero que, sigui qui sigui el visitant del miler, deixi un comentari. Si hi posa la seva adreça, l’escriuré per donar-li les gràcies. Ara me’n torno a Alacant -per interior-.
Ramon, no sé si sóc el visitant que fa mil del teu bloc, però, per si de cas, aquí va el meu missatge d’encoratjament i la meua enhorabona. No he escoltat el disc del Ventura, però les referències que tinc del cantant el deixen molt bé (ha fet duets no fa gaire amb el Lluís Llach, oi?) Ah, i bon viatge a Alacant -per interior!
molt bona la cançó, el disc, i la trajectòria d’en Feliu
Hola Ramon!
I el que són les coses, coincideixo amb tu perquè aquest disc m’agrada molt, i aquesta cançó és molt especial. Espero no trigar massa a escriure un apunt al meu bloc amb aquesta cançó com a element central.
Vinga, una abraçada i endavant!
Ja et soc trobat. Deu ser la canço enfadosa. Com les canterelles d’algun client. Apa fins demà.
Hola Ramon, avui he llegit tots els teus articles i m’han agradat molt. Ha sigut com està parlant amb tu des del "tamboret" del racó (tu ja m’entens).
Ramon, he citat el teu comentari sobre en Feliu Ventura al meu bloc, aquí .
Salut.
Cesc