Lluitar en nom de Déu continua essent la forma més antiga per motivar als homes per la lluita contra els altres homes, els infidels. Lluitar amb la fe com a principal espasa i amb l’ignorància com a escut, continua essent l’equipament bàsic dels millors i més motivats guerrers.
Fe més ignorància, espases i escuts que continuen presents i a plena producció en la nostra societat contemporània.
Encara que en el món occidental les societats han evolucionat fins a posicions més laiques, això no vol dir que siguin societats més lliures o amb menys perills. La fe es transforma producte de la ignorància. Darrera l’escut sempre s’amaga l’espasa i aquest escut no ha canviat amb el pas del temps. Es transforma i s’adapta, fins i tot es pot camuflar, però sempre està present i darrera seu l’espasa.
Ara, el pitjor de tot es perdre l’espasa, perdre la fe. Podem conservar l’escut, l’ignorància ens protegirà, però si perdem la fe, sense espasa ja no podrem lluitar només ens defensarem i ens amagarem darrera el nostre escut, darrera la nostra ignorància. Així estem acabant els catalans, amagats darrera l’ignorància de les nostres realitats, alentats per falsos profetes que any rera any ens han fet perdre la fe.
Demà toca reflexionar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!