Si aquest es el camí escollit , per començar a caminar cal aplegar-se primer al punt de partida. I aquest punt encara no està determinat. Cal construir-lo, i per fer-ho el primer pas comença amb l’acord entre tot el món independentista o sobiranista. La sobirania no es de dretes o d’esquerres. Cal entendre i assumir això avanç de començar a caminar.
El nacionalisme català, el de dretes i el d’esquerres, necessita una formació que l’aplegui i aquesta formació si no vol néixer morta, te que sortir del pacte entre les grans formacions nacionalistes, ERC-CIU. Si això no es produeix, encara que sigui assumint costos polítics personals per part d’aquestes formacions, el camí per assolir un Estat propi no el començarem mai.
Qui fara el primer pas? , segurament ningú. Aleshores el camí es un altre.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Benvolgut querbosch,
vull pensar que peques d’ingenuïtat quan fas la premisa al primer paràgraf. Parles del món independentista o sobiranista. I acte seguit, al segon paràgraf parles de CiU.
Ja em perdonaràs però, em pots citar "UNA" declaració pública d’algún dirigent en actiu a la coalició católico-dretana amb seu a Barcelona, on es declari explícitament la voluntat sobiranista o independentista?
Jo no en conec cap. En canvi, n’he sentit centenars de declaracions d’autonomisme i d’estima a l’Estat Espanyol, i desenes de ganes de participar en el govern de Madrid.
Em sembla que, per tant, si posem una premisa errònia, la conclusió ha d’ésser erronia per necesitat. Els companys de viatge seran uns altres si hi són. I si no… més val sols que mal acompanyats!