Molta atenció al mòbil (i II)
Doncs com deia divendres la revolució que ve amb el mòbil del segle XXI serà de gran impacte per cadascú de nosaltres i per les cultures com la catalana que no tenim una indústria cultural potent per afrontar el tsunami, o la oportunitat, que arriba imparable. Si internet ja ha representat un canvi revolucionari, el que ve ara serà un canvi molt més gran i amb grans reptes que sinó afrontem ens ofegaran sense saber ni d?on venia l’onada.
Un resum ràpid i ho detallo a la resta del post:
1.- El mòbil serà el centre dels electrodomèstics per l?oci
2.- La xarxa IP (internet) serà l?únic emissor de continguts multimedia (ràdio, televisió, musica, , películes..)
3.- Comença (i s?imposarà) la cultura del pagament a internet, s?acaba la pirateria
4.- S?imposa una situació on les grans corporacions multinacionals controlaran de forma efectiva el 90% del negoci al voltant de la indústria de l?oci i la cultura.
5.- No hi ha cap, ni una, empresa catalana amb dimensió per afrontar els reptes que venen.
(Continua)
1.- El mòbil serà el centre dels electrodomèstics per l?oci
Els mòbils que presentava Nokia a la convenció de New York ja no son telèfons sinó ?multimèdia computers?, ordinadors amb forma de telèfon preparats per l?oci. Fins a 8 gb de capacitat per gestionar vídeo i fins i tot editar-lo, pantalla gran i de qualitat que obligarà a acceptar el telèfon com a receptor de televisió o cine i caldrà fer les adaptacions que calguin a les pel·lícules o als informatius de televisió, capacitat per estar connectat permanentment a internet mitjançant wireless amb la mateixa quota fixa que ja paguem a casa per l?ADSL, equipament de so d?alta fidelitat que deixarà obsolets els aparells tipus els actuals Ipod o els MP3 offline, resolució de 5 megapíxels a la càmera que permet gran qualitat, capacitat de ser el centre del menjador amb connexió via bluetoth amb tots els electrodomèstics, navegador GPS…
2.- La xarxa IP (internet) serà l?únic emissor de continguts multimèdia (ràdio, televisió, musica, , pel·lícules..)
La connexió del mòbil a la xarxa via wireless significarà moltes coses (entre altres el canvi del negoci de les operadores de telefonia al passar tota la telefonia a suport IP mitjançant la tecnologia tipus Skype) però fonamentalment significarà la consolidació de les xarxes de wireless arreu, l?establiment d?una quota única mensual com la que ara tenim a casa per accedir des de qualsevol lloc, i la universalització de la xarxa IP com a suport únic per l?emissió multimèdia, és a dir ni TDTs, ni videoclubs ni ràdios digital vaja. I clar, connectats sempre, amb un disc dur infinit a un ordinador central, amb el nostre servidor de música o vídeo amb milions d?items perfectament ordenats estem davant del final dels aparells multimèdia offline. (les càmeres, els mp3, els dvd?s, l?equip d?Hi-Fi…)
I la batalla que ve per part de les operadores de telefonia serà per controlar la xarxa wireless al carrer, controlar la porta a l?online permanent.
3.- Comença (i s?imposarà) la cultura del pagament a internet, s?acaba la pirateria
I arriba el pagament habitual a internet, en la meva opinió per dues raons. Una de sentit comú, tot serà internet i com en la vida real hi haurà coses que es pagaran i coses que no, però la majoria clar que es pagaran, sinó no cobrariem a final de mes. L?altra perque en un entorn multimedia online, on tots paguem una quota mensual per l?accés a la xarxa preferirem pagar una quantitat petita suplementària i poder accedir a determinats continguts (per exemple 20 milions de cançons on line, tota la filmografia de Woody Allen) que haver d?estar buscant, baixant, organitzant en els antics aparells offline, o comprar en un topmanta… Serà tant fàcil pagar…
I en aquesta línia la indústria de la música i del cinema ja veu la llum al final del túnel de la pirateria: Els grans continguts es comercialitzaran en grans paquets al mateix temps o per la mateixa via que l?accés a internet
4.- S?imposa una situació on les grans corporacions multinacionals controlaran de forma efectiva el 90% del negoci al voltant de la indústria de l?oci i la cultura.
I en aquesta lògica, on el punt de venda passa a ser gegant, augmentarà el control de les grans corporacions multinacionals sobre tota la indústria de l?oci i la cultura. Les grans corporacions que proveiran accés a internet tipus Telefònica, les grans multinacionals dels continguts tipus Sony o els grans fabricants de hardware tipus Nokia seran les portes quasi exclusives per on passarà el consum multimèdia. Serà tan fàcil accedir a través d?ells i tant difícil a través d?opcions alternatives…
5.- No hi ha cap, ni una, empresa catalana amb dimensió per afrontar els reptes que venen.
I en aquest context no hi ha al nostre país ni una empresa en posició de poder posar sobre la taula els interessos de la nostra cultura. I els finlandesos que son menys habitants si que ho tenen.
Fa anys que treballo creant continguts digitals en multiplataforma (web, mòbils, TVi…) i el teu article em sembla arriscat. Que arriba el moment de la distribució de continguts en dispositius mòbils està clar però, ara com ara, assegurar que el mòbil serà "el centre dels electrodomèstics per l’oci" deu interessar molt als senyors e Nokia però encara està per veure. El que és realment interessant és que la gent consumirà continguts en dispositius mòbils sigui en els Nokia que cites, a Ipods, en PSP, paper digital o el que sigui. Per tant, el punt clau està en el punt 2: l’emissió dels continguts multimèdia independentment de si es reprodueixen en un dispositiu mòbil o fix (per exemple un Media Center endollat a la TV). I aquí el greu problema que podem trobar és que tothom respecti uns estàndards que no putegin als usuaris.
Però el teu punt més optimista és que creguis que s’acabarà la pirateria. Una cosa és creure que augmentarà el contingut de pagament (els preus no seran alts i es garantirà la qualitat) i l’altra es creure que s’acabarà pirateria.
I coincideixo amb el punt pessimista. Gran part de l’oci i la cultura de masses la controlaran poques corporacions (i cap és catalana) però no hem d’oblidar que internet és en realitat un xarxa de tribus més que un xarxa de gran audiències. Si ets el millor de la teva tribu (sigui la tribu dels catalans o la dels freaks d’Star Treak d’arreu del món) tens un nínxol molt gran. Per tant, més que pessimisme, tenim un repte.
Estic totalment d’acord amb l’Oriol Soler sobre que les grans companyies controlaran la cultura. Sí que es veritat pero hi ha empreses de continguts mòbils (Portal Mix y Movilisto, les més famoses) que estàn afincaden en Catalunya i potser un dia seràn absorbides per multinacionals (Espanyoles o Internacionals) pero aquestes, mentre hi hagi representació catalana com a socis (encara que siguin minoritaris) sempre pot haver-hi una representació cultural catalana que influeixi amb els continguts. Imaginem veure una peli de Ventura Pons en el mòbil i que es fa famosa al món. El mateix a l’àmbit de la música, tele o multimedia. Nosaltres els catalans, emprenedors com som, segur que sempre estarem al capdavant del panorama internacional.