La publicitat (i IV)
I en aquest entorn, quins son els gran reptes de Time Out Barcelona, els errors que no hem de cometre per tenir els nivells de publicitat que necessitem?
Primer de tot, és clar, ser molt bons, genials diria, en la vessant editorial i en el màrqueting. Sense genialitat en el camp dels mitjans escrits no és crea comunitat, no es crea passió, no hi ha una relació potent amb el lector, no hi ha res que impulsi irrefrenablement a anar al quiosc cada dijous… En revistes ens passa molt sovint que la valoració dels lectors en els estudis de mercat sempre es bona i això és una trampa perquè tendim a pensar que tot va perfecte i oblidem que el que el fa que el lector visqui pendent de comprar el següent número de la revista no és ser bo és ser perfecte. És el quasi 10, no el 8. Doncs això primer de tot, lectors, audiència, comunitat, capacitat prescriptiva. (Continua)
El segon per obvi que sembli, pensar bé qui és l?anunciant que te interès en la nostra comunitat i perquè. Estar profundament convençuts que aquest anunciant ens necessita. Vendre publicitat no pot ser anar a pidolar, les revistes en català hem arribat a un extrem que moltes vegades pidolem la publicitat, vendre publicitat és com vendre qualsevol cosa i per tant cal definir un client objectiu i cal tenir clar perquè aquest client ens necessita i explicar-li bé.
I tercer, preocupar-nos per les necessitats concretes que te aquest anunciant i fer-li una proposta buscant la seva completa satisfacció, una oferta a mida, quirúrgica, exacta. Una de les avantatges del món de les revistes sobre els altres mitjans és que tenim una flexibilitat immensa a l?hora poder oferir suports publicitaris i hem de saber explotar aquest punt fort. Podem entregar dvd?s, podem donar mostres de perfums, un catàleg, podem envoltar la revista amb un llaç de roba, podem oferir un patrocini d?una secció (sense afectar la independència de la publicació que al final, això si que no s?ha d?oblidar, la mare dels ous és tenir el lector completament satisfet)… I clar també hem d’oferir pagines de publicitat de les de tota la vida, però una vegada més pensant en l?anunciant, en les seves necessitats, tenint ofertes de format i preu com fa Time Out a Londres diferents per cada cas. No és el mateix un anunciant de teatre que un restaurant o una marca de rellotges de luxe, no tenen les mateixes necessitats, no tenen les mateixes possibilitats i el primer, el client, la seva satisfacció profunda…
Els teus comentaris sobre el món de la publicitat em semblen extraordinariament interessants perquè estic una mica cansat de l’amateurisme dels mitjans en llengua catalana i aprecio molt l’esforç i la contundència del discurs que esteu fent des de Cultura o3
M’agradaria destacar però que darrerament constato avanços clars també en aquest terrenys. I l’Avui o la mateixa Vulaweb crec que són bons exemples. Des de que el grup Godó es va fer càrrec de l’Avui el nombre d’anunciants s’ha multiplicat de forma espectacular i avui, el diari d’avui mateix per exemple, fa goig. I Vilaweb, tot i que el tema de la publicitat online el conec menys, la veritat és que va plena de publicitats amb formats molt innovadors -o que jo no veig en altres mitjans digitals- i sens dubtes en una quantitat i qualitat d’anmunciants no només més grans que als mitjans catalans sinó fins i tot superior a molts mitjans espanyols.
Són bons indicis o és que jo tendeixo a veure l’ampolla mig plena? Gràcies per les teves reflexions