Oi?

Ahir La nit al dia va oferir un cara a cara entre Teatre de Guerrilla i la Diputació de Girona. Sembla ser que el SupermerCAT que es va celebrar l’any passat, impulsat pels primers i patrocinat pels segons, no tindrà segona edició. […]

Quan, dies enrere, vaig sentir la notícia vaig pensar que era una llàstima, i me’n vaig despreocupar. Ahir, després d’aquella mena de diàleg de sords en què gairebé es confonia l’actor amb el paper que sovint representa a la pantalla, vaig tenir la temptació de dir que era una sort. Perquè el presumpte cara a cara va ser, en realitat, un pimpampum en què el representant de la companyia va agredir verbalment de gairebé totes les maneres possibles el representant institucional, que amb tot va aconseguir no perdre dignitat ni compostura.

La intenció de l’equip de Mònica Terribas devia ser, segur, aclarir el conflicte i donar elements de judici a l’espectador. El balanç, el meu balanç personal, és que el problema té arrels estrictament personals i que si la cosa no va endavant serà, molt probablement, per incapacitat de tots de posar-se orgull i greuges a la butxaca.

Vaig trobar del tot fora de lloc, a banda del to, que l’actor aprofités l’avinentesa per fer una crítica generalitzada a les polítiques culturals de les administracions, a la seva falta de sensibilitat, a l’economicisme imperant i som-hi que va de vals. I no perquè no tingui un concepte molt crític d’aquestes polítiques i dels gestors que les gestionen. Simplement, perquè no hi va haver manera d’esbrinar què ha passat i en quina mesura és possible la continuïtat de la proposta.

Això sí, va quedar clar que l’anterior responsable de cultura de la Diputació de Girona esmorzava de tant en tant amb els actors. I que amb massa facilitat donem credibilitat i la veu sense filtres als qui es fan un lloc a l’imaginari col·lectiu, ni que no tinguin altres coses a dir. Sobretot si no els falta facilitat de paraula.