Oi?

Per a la gent de cultura democràtica, les lleis són principis que regulen la convivència i, per tant, cal que siguin sotmeses a revisió constant i permanent, inevitablement, perquè les situacions de convivència no són immutables.

En canvi, per als que han estat forjats en motlle religiós i tenen una cultura dogmàtica, les lleis són com els manaments, uns principis dictats des de dalt davant els quals només hi té cabuda la submissió i l’obediència. Així, la Constitució espanyola, i cal escriure’n el nom amb una majúscula, per als fidels de la integritat espanyola de tota ideologia i condició. Que no dubten a retreure pecats, a jutjar i a condemnar a les pitjors excomunions, totes tres coses tant en sentit confessional com en el laic.

A aquestes alçades de la història, i que se’m disculpi la generalització, els catalans mostrem la nostra ànima civil, i els espanyols un esperit religiós a prova de qualsevol raonament.