Sentia les paraules que el tal Cuevas esgrimia a manera de disculpes després d’haver-s’ho passat tan bé jugant amb els tòpics sobre nosaltres. […]
I em creixien les orelles quan ha començat a queixar-se que havia estat víctima de qui sap quins afrosos insults i vexacions per haver dit el que havia dit, ves, ell que només havia opinat a títol personal i sota la pressió de la insistència de l’auditori.
Que n’és de curiós. Amb quina facilitat el qui insulta se sent de seguida insultat. Amb quin desvergonyiment el botxí denuncia que se’l persegueix. Retraieu a algú que l’ha feta ben grossa i de seguida sabrà adoptar el posat de víctima. Contra vosaltres.