ODA A SOR TERESA FORCADES
Qui s’atreveix, sor Teresa Forcades,
A dir que ets dona desaprofitada
Si amb vostre verb d’huracà i immensa ciència
Mostreu i demostreu que som sobrers
Que els mascles no servim ja per a res,
que sobrevivim només per clemència.
Sou la creuada de la veritat ,
Monja quixota que tot – tot ho sap
Que envestiu fort jerarquies i empreses
Però a vos ningú mai no us silencia.
Diu que us van manar Jesús i Maria:
Sor, reparteix hòsties mentre reses.
Soc ignorant, amo vostra retòrica,
La moral i la ciència biològica:
Jo vull marxar amb vos del laberint
Mateu el dimoni del capital,
no ens cal més química que la que ens cal,
Que el cos i l’ànima ens van pervertint.
Solitària feu vostra creuada
Contra una societat feble i corcada,
Que només creu, cega, en el guany pel guany
Vos assenyaleu amb vostre dit terrible
Els que sense manies són horribles
i ho enverinen tot amb el seu afany.
Renaixent i bella com una albada,
Clara i nítida com la matinada,
Necessitem de vós somrís i veu,
Que heu de bastir nostres esperances
Per a combatre les nostres mancances
Perquè amb vos al davant tindrem a Déu.
Vos que esteu casada amb el salvador
Per què no li toqueu també el crostó
I li expliqueu bé que aquest món no pita?
Potser no sap que les bones persones
Reben pedres i roques de mil fones
i no les protegeix ni santa Rita?
Mare i germana Teresa Forcades
Rep mons versos humils com arracades,
Pregueu molt per mi, pecador plebeu,
Que ja avui vos sou beata i sereu santa,
Que els vostres precs siguin una gran manta
Per un agnòstic que dubta de Déu.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Potser perquè et parla al cor amb una dolçor extraordinària, sense paraules i amb un vocabulari secret que només el teu cor sap xuclar?
Entenc que és una monja benedictina i en els monestirs benedictins les mares són les abadesses, la resta de monjes són germanes. Molt diferent als monjos benedictins que són pares quan poden dir missa, atès que la resta es diuen germans.
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!