ENTRE DESITJOS I DESIDERÀTUMS
Bloc de Tomàs-Maria Porta i Calsina
25 de març de 2013
Sense categoria
3 comentaris
DONCS SÍ, CADA VEGADA SÓC MÉS NAZI.
L’estratègia dels opressors per tal de passar per oprimits és més vella que l’anar a peu. Només cal pensar en Hitler, que donava la culpa de tots els mals de la història de la humanitat en general i d’Alemanya en particular als jueus. La cosa va cabar amb els camps d’extermini i sis milions de jueus assassinats. Ara, aquests desgraciats que ens oprimeixen, tenen les penques de dir-nos nazis.
Mira que jo procuro ser liberal, mira que procuro ser fraternal, mira que procuro mirar amb simpatia totes les espècies, entre elles també la humana. Però és que els espanyols ens ho posen molt difícils per a no ser nazis. Efectivament, per molt poca cosa que siguis, malgrat que et consideris una merdeta vagant pel temps i l’espai, malgrat que consideris el teu poble una trista i dissortada nacioneta, és molt, però molt difícil no sentir-se superior a segons qui. Ells, que no han llegit gaire, d’aquesta superioritat evident, en diuen ser nazi. Pos bueno, va per ells…
La manera dels espanyols d’interpretar la història és surrealista però sense art i amb molta sang. Vet aquí que els culpables són aquells que defensen els drets i la democràcia i els innocents són aquells que els neguen. També per això em fan sentir nazi: perquè, per a ells,a l’Alemanya que va entre la República de Weimar i l’any 1945, els jueus són els nazis – Hitler ja ho venia a dir – i els nazis són els jueus – també -.
Però hi ha més, és clar. I ara sí que faré una apologia del nazisme català estrident. Jo considero que tots els pobles, com totes les persones, som desiguals, que això de la igualtat és un tema de dignitat i drets, però no que desdibuixa les característiques essencials de cada persona i cada poble. No sóc igualitarista, ves. No crec que el poble dels esquimals, el dels mexicans, el dels hutsú, el dels mongols i el dels biolorrussos siguin iguals.
Ara bé, es podria dir que,tot i no ser iguals, tot i no ser idèntics, tots són igual de bons. Aquest és el bonisme amb el que sempre havíem respost els catalans als atacs rabiosos dels espanyols. Però ja no. No, no tots els pobles són igual de bons. Hi ha pobles que han aportat a la història de la humanitat grans avenços ( Súmer, Egipte, Grècia, Roma, Anglaterra, Itàlia, França, els USA ) i pobles que, bàsicament el que han portat a la humanitat són desgràcies ( els huns, els mongols, els espanyols, Sèrbia, Rússia ) i hi ha pobles discretets que han passat per la història sense fer excessiu soroll ( Holanda, els països escandinaus, Canadà, Catalunya…).
I com s’ha d’avalular els pobles? Molt senzillament: què és el que han aportat al progès dels drets i benestar dels ciutadans. I què ha aportat Espanya, pel que fa a això? Extermini de pobles sencers arreu de l’orb ( un tal Hernán Cortés, era estremeny senyor Ibarra ), negant el drets dels altres pobles ( ja es veu que encara els hi dura ) i el que es més greu maltractant els seus propis nacionals que viuen en una situació de precarietat i de misèria que fa que siguin uns immigrans permanents.
Vist tot això els espanyols consideren que Catalunya és ínfinitament superior a Espanya, perquè si bé no ha fet cap aportació important al món, sí que es pot dir que ha sigut un país de tarannà progressista, creant riquesa i repartint drets socials. Per això els espanyols estan convençuts que som superiors a ells, com els nazis estaven íntimament convençuts de la superioritat dels jueus, fins a voler-los exterminar.
Al món no hi ha res pitjor que l’enveja, encara que aquesta sigui injustificada. I l’enveja que senten la majoria dels espanyols i la gran majoria dels dirigents espanyols és persistent, brutal, demolidora. Tant d’odi no els permet estimar-se. Gasten el que haurien de gastar en autoestima odiant-nos, vet aquí. I per això abans, a l’època de Franco, ens deien jueus i ara ens diuen nazis. Res a fer.
En conseqüència de tot l’anterior l’únic remei que té el nostre mal és tocar el dos d’aquesta ratera que es diu Espanya, no sigui cas que es converteixi, com ja s’està convertint lingüística, social i econòmicament, en un camp d’extermini. En un camp d’extermini en el que els espanyols, pobres jueus, foten els nazis que, ves per on, som nosaltres. Res a fer.
President Mas, no ens gastem diners amb denúncies, querelles i mandangues amb aquesta gent, que és picar sobre perro fred. Per a ells, nosaltres sempre serem els dolents, pel simple fet de continuar existint. Com els jueus.
Fotem el camp d’Espanya, que ja tenim prou feina i deixe’m-nos de galindaines, que amb aquesta gent no hi ha res a fer!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I per què hi ha catalans (o catanyols) que no ho poden comprendre?
Per què hi ha catalans (o catanyols) que creuen que aquestes paraules teves no les has de dir?
Què passa amb aquests catalans (o catanyols) que creuen que les teves paraules no són cap consol?
Estic brutalment desesperada i les teves paraules també m’enamoren,
però em pregunto a qui coi li passes la pilota quan escrius?
Com ho fem per espiar el cor d’aquests catanyols que fan de Catalunya un drama?
Com podem ser els fidels Moisès , els fidels Isaïes i els fidels Jeremies de la Catalunya present?
Tots sabem que Catalunya és més forta que Espanya i també més impressionant, i jo ho sé perquè conec com són les mans de l’AMOR i com dónen forma i com fan… I no sóc l’única que ho sap!
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
Afegitó: Odisseu, aquest cap de setmana t’he trobat a faltar…