ENTRE DESITJOS I DESIDERÀTUMS
Bloc de Tomàs-Maria Porta i Calsina
CHÁVEZ HA MORT, VISCA CHÁVEZ?
CHÁVEZ HA MORT, VISCA CHÁVEZ?
Chàvez ha mort un 5 de març, que és la mateixa data en que va néixer el meu pare i la mateixa data en que vaig acabar la carrera ( l’Alegria Borràs –que d’alegre en tenia poc- va decidir que la universitat barcelonina se’m tragués de sobre aprovant-me d’una manera totalment injusta Dret Internacional Privat que, per a molts, llavors era l’assignatura més difícil de la carrera. Per a mi sempre ho fou el Dret Administratiu).
Si he de dir la veritat – “direm la veritat sense repòs”, que deia Espriu- la notícia em deixa força indiferent i em desconcerta la importància que li donen els mitjans de comunicació catalans. Tant important era Chávez per a nosaltres? Jo crec que no.
I dos. Tendeixo a menystenir els catalans. Allà on jo veig un poble que està in albis en matèria política, resulta que no només és així sinó que som un poble expert en política internacional. Qualsevol diari, qualsevol tertúlia, qualsevol bloc ho demostra. Coi, si al final l’únic burru del país seré jo!
I tres. Els partidaris catalans de Chávez acusen els detractors de Chávez d’ignorants i, per a demostra-ho, els hi envien enllaços veneçolans o populistes que en diuen meravelles. Enllacen amb les declaracions del president de l’Iran – o l’Iraq, sempre et confons, asé! – que diu que Chàvez es trobarà al cel amb en Moisès, Jesús i Mahoma. Collons!
Val a dir que a Barcelona hi ha una colònia de veneçolans – i, sobre tot veneçolanes – considerable. I les que jo conec diuen pestes de Chàvez a qui, en el millor dels casos, medallen com a traïdor, lladre i tirà.
Allà a Caracas, en canvi, hem vist sortir moltíssima gent al carrer disfressada de Chávez, esparracant-se la camisa, plorant en pla bèstia etc… però qui no recorda el que va passar a Espanya quan va morir Franco? O a Rússia quan va morir Stalin? O Xina quan va morir Mao? Perquè els populisme, si arriba a ser popular, és el que té, no?
Per a jutjar Chávez com a polític s’ha de saber com va trobar el país i com el deixa i quines oportunitats ha tingut durant el seu comandament: ha avançat l’economia? ha avançat la cultura? Ha avançat la democràcia? Han avançat els drets socials? I la veritat és que de tot això jo ni en sé ni un borrall, ni puta idea que diuen els castissos. No m’interessa gens la política veneçolana –que, ves a saber per quins set sous, es veu que entusiasma als catalans d’ara i aquí- i encara menys en les nostres actuals circumstàncies, que són apassionadores i apassionants. I laberíntiques.
Sí que sé, però, una cosa. Les formes de Chávez no m’agradaven. Eren les formes d’un cabdill populista, prepotent, poc format i sense sentit del ridícul. I per d’arrodonir-ho eren les formes d’un individu que era militar i que gairebé sempre anava vestit de militar. I jo pertanyo als de l’altre banda, als de la societat civil i si bé desconfio dels funcionaris, quan els funcionaris porten uniforme i baioneta els hi tinc tírria: sóc català, què volen?
Val a dir que el doctor Goebbels, ministre de propaganda nazi i un dels homes políticament més dotats de tots els temps ( per a la desgràcia d’Alemanya i d’Europa ), va crear el populisme i va fer que arrelés a la política. Perquè després d’ell tots els polítics han estat més o menys populistes, tots els polítics han volgut donar les mans al poble, besar la canalla, fer campanya als mercats i tantes i tantes collonades que només serveixen per enganyar els rucs, vull dir el poble. En Prat de la Riba o en Cambó això mai no ho haguessin fet això. Macià, ja sí, tot i que al menys va tenir el bon gust de no fer-ho vestit de militar ( però recordem que Estat Català – i jo en vaig ser militant – tenia un uniforme i les seves joventuts anaven uniformades perquè això entusiasmava en Josep Dencàs, al cel sigui ).
Doncs no, a mi no m’agradava Chávez i opino que, més enllà de si políticament o va fer bé o malament, estéticament tenia un gust pèssim. I això sempre és imperdonable perquè, com va escriure Dostoievski, només la bellesa salvarà el món.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Si la bellesa no és AMOR, no salvarà res.
Pregunta-li als teus tremolors què és la bellesa
Pregunta-li al soldat què és la bellesa
Pregunta-li al pobre què és la bellesa
Pregunta-li al rossinyol què és la bellesa
Pregunta-li a l’ametller: què és la bellesa
Pregunta-li a la font què és la bellesa
Pregunta-li a la teva filla què és la bellesa
Pregunta-li a l’infant què és la bellesa
Pregunta-li al jove què és la bellesa
Pregunta-li als avis què és la bellesa
Pregunta-li a la teva mà què és la bellesa
Pregunta-li a la gent què és la bellesa
Pregunta-li al polític què és la bellesa
Pregunta-li a l’empresari què és la bellesa
Pregunta-li al pagès què és la bellesa
Pregunta-li a la mentida què és la bellesa
Pregunta-li al dolor què és la bellesa
Pregunta-li a la Bíblia què és la bellesa
Pregunta-li a Jesús què és la bellesa
Pregunta-li a Déu què és la bellesa…
Tant se val com anava “vestit” en Chávez. Tant se val com vagis vestit tu Odisseu… La pena és que viure només per agradar o fer-se l’agradable és -al meu pobre entendre- de beneit i de ridícul, però també injust a part de viure en una esclavitud esfereidora.
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIa!
.
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!