ENTRE DESITJOS I DESIDERÀTUMS
Bloc de Tomàs-Maria Porta i Calsina
CANÇÓ DE L’ORIOL JUNQUERAS
LA CANÇÓ DE L’ORIOL JUNQUERAS
Resol aquelles reals necessitats,
No et compliquis mai la vida,
La política és molt divertida,
Si saps al joc que has de jugar.
Jo et donaré de franc la recepta
I després et passaré la col·lecta.
Hi ha aquells que de cap es foten
Enmig de la crisi al govern
I el poble els envia a l’Avern,
Tots contra ells es reboten.
Vet aquí el meu gran sistema,
Per a ells el govern i la crema.
Amb els ulls a la funerala, l’Artur
Combat contra Espanya i la crisi,
Li dic dear president take it easy
I sobre tot no et prenguis cianur.
Aguanta ben ferm la tempesta,
Que així jo llueixo la meva cresta.
Capdevantejo la moral republicana
Passada pel esquerrà tamís,
Però no em demaneu compromís,
Que es massa dura la gimcana.
Perquè vista des de la barrera,
La política és més planera.
Qui li demanava al ximple Mas-Cullell,
tranquil prenent el sol a Califòrnia,
l’amor patri el va dur a la falòrnia,
d’oblidar-se de les platges i jugar-se la pell.
No és un pecat de supèrbia i ignorància
Donar-se, Andreu, tanta importància?
Bonhomiós com l’amic Obèlix,
Quan m’emprenyo tinc mala llet
Mireu com he trinxat i desfet
Que de l’Alfons no n’ha quedat ni l’hèlix.
Però tot ho faig de molt bon rotllo,
Destrossant l’enemic i el motllo.
I aquest noiet tremend, en Felip Puig,
Com se li acut agitar la porra,
Podent viure al senat de gorra,
Fer el via crucis carregat de rebuig!
Mentre, jo faig mil i una costellades,
Això sí, ben plenes d’estelades.
Jo em quedo amb el gran discurs
Mentre en l’Homs rep ventallots,
Les noies volen ballar amb mi el fox trot,
Ja governaré quan no tingui més recurs.
Porto llorers i porto la panxa plena,
Qui diu que la política no val la pena?
I que me’n dieu de l’il·lusa de la Rigau,
Que s’ha fotut en aquesta cova de canalles,
Potser si que guanyarà alguna batalla,
Però deixarà la salut en aquest cacau.
Mentre jo, ballo el mambo i la salsa cubana
I faig pàtria: de tant en tant, una sardana.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Em pregunto si aquests polítics tan “nostrats” saben que el què es crema de debò és Catalunya (?).
Jugarien com juguen si ho sabessin?
No fóra monstruós emprar el desig de la independència de Catalunya com a tapadora de comoditats inconfesables?
Es pot ser un bon polític i alhora un mal home, deixant tants catalans indefensos i fent com qui no els veu, i, encara, amb els llavis piatosos i el cap cot dir públicament “Déu t’empari, germà”?
I d’això que tenim al Parlament català , o d’aquesta mena de déus que ni dignes de ser homes són, és pot dir bons polítics?
Un bon polític s’estalviaria l’exigència i l’esforç de ser home (i qui diu home, també diu dona) eh?
Tots els parlamentaris catalans, TOTS!, inclós l’Oriol Junqueras també, són capaços de digerir BEATAMENT tota mena d’injustícies i remenant degudament el plat de llenties. Però així mai no seran homes de FOC, o dit d’una altra manera: aquests no es complicaran la vida per AMOR a tot un poble i a una llengua que lluita per viure. I això és trist, molt trist.
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!