Som valencians
Avui es celebrava a la sala 18 de la Ciutat de la Justícia de València, el judici de faltes contra Juan García Sentandreu i els seus acòlits pels fets que ocorregueren a l’hotel Astoria, quan Solidaritat Catalana per la Independència es presentà a València.
Que va passar aquell dia, ja és conegut. Que ha passat avui em sembla més interessant de contar. I el que ha passat ha estat que s’han notat absències de gent que reclama la germanor quan son ells els atacats, però que avui no se’ls ha vist on tocava estar, com tampoc se’ls ha vist denunciar aquest tipus d’agressions al Jutjat, sols fan declaracions a premsa, i fan bullir l’olla cibernètica, però el que es diu arromangar-se i clavar-se en el fangar, poc.
També ha resultat interessant, que el Sr. García, imputat s’haja hagut de defensar a si mateixa i a la resta, és veu que no dona per a més la cosa. I que ho haja fet parlat tot el matí en castellà, i sols per a quatre frases tòpiques a final de l’al•locució, hi ha emprat el valencià. Menys mal que ells son els grans defensors de la llengua!! Amb amics així, no li calen enemics.
Previsible ha estat, també, el comportament de la justícia espanyola, volent ignorar el fet fonamental que estem davant actituds motivades per la discriminació ideològica, que com mai tenen una resposta sancionadora no tenen aturador. Pot ser quan vinga a crear-se una fiscalia especialitzada i/o prendre seriosament aquesta violència, ja siga massa tard.
Amb tot, el millor ha estat la declaració d’una de les imputades, que si estiguérem a la transició perfectament podríem anomenar-la de tiamaria, segons aquesta dona, ella va als actes convocats pels nacionalistes per escridassar-los, dues vegades: Som valencians, som valencians!!
Estava de públic i no he pogut dir-li: clar dona, com nosaltres: Som valencians, la nostra manera de ser catalans!!
I això de l’invent nominal de Països Catalans després de tants anys i panys, i seva acceptació principatina demostra que al Principat també tenen una cara que sa la xafen i que els extrems es toquen o acaben entropeçant. I per un pensament únic espanyol n’hi ha un pensament únic principatí.
Per això no m’estranya que al País Valencià en general n’hi haja un fort rebuig i pensen que encara es passa poc a tots aquets prepotents partidaris d’imposar nomenclatures prepotents i excluients com la de Països Catalans i tota la pesca com si els nostres països vingueren de nou.
Som valencians, som valencians pot ser no siga tant baladí al País Valencià i en general es considere la nostra manera de dir que no som ni principatins catalans, ni catalans, més que alguns els puga doldre, que no ho crec.