Sánchez de León, hereva del franquisme
Aquests dies, s’ha escrit molt sobre el per què de la violencia policiaca a València, moltes opinions s’han remontat al temps de la repressió franquista i han recordat la València republicana, caiguent a mans dels nacionals.
I això ha provocat critiques, que si eren comparacions desafortunades, que si era un excès autodenominar-se PrimaveraValenciana, per què nosaltres no viviem a una dictadura, etc.
Però sols cal anar-sen a un gran llibre com el d’Andreu Ginés: La instauració del franquisme al País Valencià, per a obtindre una dada ben significativa. Entre els prohoms que formaren la Delegació de València de la Comissió d’incorporació Industrial i Mercantil, antecedent de les Cambres de Comerç, estava Joan Sánchez de León i Igual, ni més ni menys que la presidència ocupava, al temps que el seu fill ocupava càrrec de regidor a l’ajuntament de València.
Corria l’any 38, abans, l’any 31 eixa familia destacava per ser (encara avui ho és) una de les més grans propietàries de terres.
I quina era la funció d’aquesta avant-cambra de comerç?, doncs “la venda de les matèries primeres i de la maquinària fruit del botí de guerra”.
D’eixa familia, en línea directa prové la Sra. Delegada que ha manat que València tornarà a caure a mans dels nacionals.
En tot cas, personalment, a mi el que m’ha recordat aquella época no han estat ells, sinó que ha estat la reacció de la societat valenciana. Si durant la guerra, València fou capaç d’organitzar el II Congrès d’Escriptors per a la Cultura, avui han eixit milers d’estudiants amb els llibres en alt: cultura contra barbàrie.
I tot amerat de la revolta amb el somriure, si em permeteu capgire la frase,per expresar que aquest País Valencià que és contundent i enginyós, és el meu país.
Nota.- La fotografia és de Jordi Salvia